Quinze anys després de L’últim vals, així es va dir el sopar del 30 de juliol del 2011, Ferran Adrià, president d’El Bulli Foundation, s’asseu a l’estudi per conversar sobre la seva història i la del restaurant. La sèrieGènesi aborda assumptes tan difícils com el desacord públic amb Santi Santamaria, que el 2008 va acusar Adrià d’utilitzar additius que podien fer mal (la sèrie "el tracta amb afecte", "érem molt amics"), i la dura malaltia del seu soci, Juli Soler ("demència frontotemporal", "que confonem amb una depressió", "passava un dia sencer veient una pàgina: la pàgina de reserves").

"El 95% del que s’explica a la sèrie és veritat", diu Adrià, referit a la part bulliniana, a la història del restaurant, a la d’Adrià (a qui dona veu i cos Miquel Fernández), a la del seu germà Albert (Carlos Cuevas), a la de Soler (Ivan Massagué), amb la presència de cuiners com Fermí Puig o Oriol Castro, perquè hi ha una segona trama inventada, que recau sobre els actors Mónica López, Mario Gas, Pere Arquillué i Joana Vilapuig.

Adrià, que ha assessorat els diàlegs gastronòmics i l’execució dels plats, no defuig la duresa del seu comportament en els dies difícils: "Del [19]84 al 2000 era campi qui pugui… 16 hores… Perquè estàvem arruïnats". El context d’aquesta part de l’entrevista és el comportament de René Redzepi, el creador del Noma de Copenhaguen, acusat de maltractaments. "Jo no esbronco els cuiners. Sí els caps de cuina", diu. "Ser dur quan un juga al màxim nivell no és un defecte", segueix. Es considera un home d’equip: "No tinc ego. Sempre parlo en plural".

Un moment de gran tensió és quan Xavier Sagristà, que era cap de cuina d’El Bulli, surt en defensa d’un cuiner que arriba tard i que Adrià acomiada. Com a contraargument replica: "I quantes persones em diuen que [El Bulli] els ha canviat la vida?".

Els últims anys d’El Bulli van ser diferents quant a ingressos, també pels acords amb marques comercials: "Es van guanyar molts diners per ser un restaurant, però no era ni Messi ni Michael Jordan". El xef calcula que entre 1984 i 1998 el seu sou era d’"uns 2.000 euros".

Notícies relacionades

En la conversa hi ha temps per parlar de "la volta al món" per promocionar Gènesi, de la futura Bulligrafia amb una col·lecció amb "400.000 elements", d’un llibre que resumirà el catàleg general d’El Bulli, de la cuina tecnoemocional (la característica és "el menú llarg i estret" i demana atenció per a la Xina), la universitat MAC, en construcció a Madrid, i El Bulli 1846, que ocupa l’espai del restaurant a cala Montjoi, a Roses ("ja no ens truquen per demanar taula, ja han entès que és un museu").

Subscriu-te per seguir llegint