Al carrer Duc de Sant Pere Pescador, fins fa només un parell de setmanes, hi havia dos mons separats per uns pocs metres d’asfalt. En una vorera, la il·lusió d’un nou començament: el vell paller que l’artista Anna Novella ha restaurat aquest any per convertir-lo en el seu taller d’art.

A la vorera del davant, la cara més dura del poble: un bloc degradat, amb una façana que cau a trossos, habitat per famílies que viuen en situació de vulnerabilitat i per persones arribades de diferents països buscant una oportunitat de vida.

Durant anys, aquests dos costats del carrer gairebé ni es miraven. «Abans no se saludaven. S’havia creat un mal rotllo general», explica l’artista. Però, de vegades, una brotxa de pintura pot fer més que molts discursos. Tot va començar amb una conversa entre dues veïnes i artistes locals.

El verd esperança ha transformat la façana d'un carrer / Sònia Fuentes

L’Anna i la Bonnie, propietària de la botiga d’articles de segona mà de la cantonada, compartien cada dia la mateixa sensació: obrir la porta i trobar-se aquella façana grisa, trista i abandonada. Van decidir fer alguna cosa. Van trucar al copropietari de l’edifici, Narcís Coderch, també regidor de Cultura de l’Ajuntament, per demanar-li un favor senzill. Només volien pintar «dos peixets» en un racó de la paret. Va dir que sí. I aquell mateix vespre van començar a pintar. Sense focus, sense subvencions i sense cap pla, expliquen. Només amb pots de pintura, il·lusió i les llanternes dels telèfons mòbils. Van treballar fins a gairebé la mitjanit. I llavors va passar una cosa inesperada. El soroll dels aerosols va despertar la curiositat dels veïns més propers. L’Anas, un jove marroquí, va baixar i va agafar una brotxa. Després s’hi va afegir un altre noi africà que amb prou feines parlava anglès. Més tard, una família romanesa que mai havia intercanviat una paraula amb la resta del carrer va baixar amb un pastís tradicional acabat de fer.

Veïns del barri van unir-se en una acció de carrer. / Empordà

Sense que ningú ho hagués planejat, aquella nit es va convertir en un sopar improvisat entre persones que durant anys havien compartit carrer però no vida. Els dos peixos van ser el primer pas d’una acció més gran: pintar tota la façana d’un verd intens, un verd esperança, que ha tornat el somriure a molts veïns de la localitat.

L’endemà el carrer ja no era només una paret. Era un símbol. Una veïna originària de Granada ho va resumir amb una frase que resumeix a la perfecció l'objectiu d'aquesta acció: «Fa quaranta anys que visc aquí i és la primera vegada que parlo amb aquests veïns».

Des de llavors, el carrer Duc de Sant Pere s’ha convertit en un petit fenomen. El mur, transformat en una paleta de colors que a uns els recorda Cuba, a altres l’Índia i a uns nens de passada «els dibuixos de Madagascar», va fer caure els prejudicis més ràpidament que el ciment que separava els veïns.

Petits i grans van formar part de la transformació del carrer. / Empordà

L’endemà, el carrer Duc va aparèixer al mapa del poble. «Al principi els cotxes paraven de cop, es quedaven mirant i es feien caravanes. Ara ja s’hi van acostumant, però la gent es para constantment a fer-se selfies», assenyalen les artistes. L’entusiasme ha estat contagiós. Tot i que algunes persones de la Junta de Comerciants ja han aixecat la veu lamentant que el mural incompleix la normativa de colors de Sant Pere per haver fet servir aquests tons, l’Anna i la Bonnie tenen clar que aquesta acció va més enllà.

Mirant la façana on encara es nota el caliu d’aquella nit a les fosques, ho tenen molt clar. «Hem aconseguit el moment d’estar junts i hem cregut en una cosa que ja és per sempre. El carrer Duc ara ja el coneix tothom i ens ha unit a tots. L’altre dia, un dels veïns em deia tot content que ara anava a treballar amb una altra energia gràcies a veure la casa renovada i això és el que ens omple. L’Ajuntament pot venir demà mateix amb un cubell de pintura blanca i obligar a tapar el mural verd. Els comerciants poden protestar. Però la realitat de l’edifici ha canviat i ha unit el barri».

La història, però, va molt més enllà de la pintura. Narcís Coderch recorda que aquell edifici el va construir el seu avi a principis dels anys seixanta. Eren apartaments turístics moderns, plens de color, concebuts amb una estètica funcional que avui definiríem gairebé com a disseny vernacle. Amb els anys, però, el model econòmic va canviar. Els apartaments es van convertir en habitatges permanents per a persones que arribaven a l’Empordà buscant feina. Coderh, com a copropietari de l’immoble, gestiona el bloc més com un maldecap humanitari que com un negoci, reconeix.

Les artistes locals, Anna i Bonnie amb el regidor de cultura Narcis Coderch. / Sònia Fuentes

La manca de recursos per mantenir l’edifici l’ha anat degradant fins a convertir-lo en un dels blocs més vulnerables del municipi. «La gent que arriba aquí ho fa per treballar la terra, sovint en condicions molt precàries. El fet d’haver pintat la façana ha estat una injecció d’autoestima per a tots ells», considera Coderch. El propietari despulla a poc a poc la història oculta del bloc, un retrat fidel de les transformacions demogràfiques de l’Empordà.

En el seu inici, «cada apartament tenia un color diferent. La meva mare hi va posar uns cobrellits que encara avui la meva cunyada aprofita per fer cortines i fundes de coixí. Llavors era moda treballar amb teles de matalàs. Era un disseny vernacular, preciós i molt propi de l’època» recorda amb un punt de nostàlgia.

Però el model va canviar: «De cop i volta va començar a arribar gent d’altres punts de l’Estat a la recerca de feina. Faltaven pisos i l’avi va començar a llogar-los per a tot l’any. Però la manca de recursos per al manteniment va fer que l’edifici es degradés ràpidament, fins a arribar a la situació actual. Des de llavors, ha estat el reflex de diferents onades migratòries».

Avui, el carrer Duc concentra bona part de la comunitat nouvinguda de Sant Pere, un municipi de 2.000 habitants on pràcticament la meitat de la població és d’origen estranger. «Això són xifres, i òbviament gestionant l’immoble et trobes amb la problemàtica que comporta la vulnerabilitat social», reflexiona Coderch. «Si el perfil fos el de professionals que teletreballen, la realitat de l’edifici seria una altra, però la gent que arriba aquí ho fa per treballar la terra, sovint en condicions molt precàries». Cohesió social Sant Pere Pescador és el municipi català de més de 500 habitants amb un percentatge més alt de treballadors de baixa qualificació. Si la mitjana del país és de poc més d’un 11% de feines definides com a «de baixa qualificació», a Sant Pere Pescador aquest percentatge és superior al 34%.

L'artista Anna Novella fent els primers peixos del mural / Empordà

Així el municipi registra un dels índexs socioeconòmics més baixos de Catalunya, històries com aquesta recorden que la cohesió social també es construeix amb gestos petits. «L’edifici estava trist i degradat, i el que han fet l’Ansa i la Bonnie ha portat alegria al barri». Com a regidor creu que ha de vetllar per la cultura, i si la cultura és que els veïns surtin al carrer, es parlin i es regalin pastissos, benvinguda sigui aquesta acció». Una declaració d’intencions que demostra que, de vegades, per arreglar les coses que cauen a trossos, cal prendre la iniciativa, sigui des de l’àmbit social o municipal.

Aquest terratrèmol de colors és el millor preàmbul per a la celebració de la primera Ruta de Tallers Oberts que s’estrena aquest pròxim dimecres, dia 22, al municipi coordinada per la ceramista Eva Piqués i a càrrec de diferents artistes locals, entre ells l’Anna Novella. Aquell dia al carrer hi haurà música, festa i flors. L’art ja ha fet la seva feina: Com clou l’Anna: «Ja hem aconseguit el moment. Hem estat junts i hem cregut en una cosa que ja és per sempre» El carrer Duc ja està situat al mapa del poder de l’art en mans de la gent del poble.

Anna Novella acaba d'inaugurar taller d'art a Sant Pere / Sònia Fuentes

Subscriu-te per seguir llegint