Té una mirada profunda, d’aquelles que costen d’oblidar. El seu nom és Dream i és una àliga de Harris que viu al Centre d’Apropament a la Natura – Granja Natura de Navàs. Va arribar-hi cedida per un falconer que ja no la podia fer servir per caçar perquè tenia les urpes deformades. Biel Bricollé, un dels cuidadors del centre, l’agafa amb delicadesa i se la posa sobre un guant mentre li ofereix petits trossos de menjar. Entre tots dos s’hi endevina una confiança que només es construeix a base de temps i constància. «És un animal molt noble. Les àligues, de vegades, poden ser traïdores, però amb el Dream estem molt tranquils», explica Bricollé.

Poques vegades tenim l’oportunitat d’observar tan de prop un animal salvatge com una àliga de Harris, però en centres d’apropament a la natura com el de Navàs és possible. A la Catalunya central hi ha diversos espais oberts a les visites de la ciutadania que permeten descobrir la fauna que ens envolta i que tenen una funció clau per la supervivència i el benestar de centenars d’espècies. Més enllà de les visites i de la tasca de sensibilització ambiental, són centres que permeten donar refugi als animals que no podrien sobreviure a la natura, sigui per lesions o perquè han crescut en captivitat. D’altres són animals exòtics rescatats de particulars o d’espais on no rebien les cures que necessitaven.

Bricollé i Ferrer amb el Dream, una àliga de Harris que viu a la Granja Natura de Navàs des del 2011

«La idea és ser un centre d’acollida, donar una casa a tots aquests animals que a la natura no sobreviurien», resumeix Bricollé, format en gestió forestal i medi ambient, mentre observa com el Dream desplega les ales. Amb l’ajuda d’Alba Ferrer, biòloga del centre, el fan volar d’un costat a l’altre mentre el premien amb petites porcions de menjar. Més que un entrenament, sembla un joc de complicitat entre l’animal i els cuidadors. L’àliga respon a les seves crides i torna al guant amb una naturalitat que reflecteix el vincle que han anat construint amb els anys. «És una feina molt vocacional. Si un animal es posa malalt, no pots dir que ja has plegat. Moltes vegades la jornada s’allarga una mica més», explica Ferrer, que destaca que el benestar dels animals acaba marcant el ritme del dia a dia.

Fa 23 anys que el centre Granja Natura va obrir les portes. El seu fundador, Àngel Martínez, va detectar la necessitat de crear un refugi per a aquells animals que havien crescut en captivitat o que, després de ser recuperats d’una lesió, ja no podien tornar a viure en llibertat. Avui el centre acull prop d’un centenar d’animals de 35 espècies diferents, i darrere de cadascun hi ha una història.

La Nikki, una guineu del Zoo del Pirineu, amb Eloi Arenas, fundador

«Els animals ens arriben per motius molt diversos. Hi ha rèptils que la gent es cansa de tenir a casa», explica Bricollé mentre assenyala una iguana que descansa immòbil al sol. Ferrer recorda que, quan és adulta, aquesta espècie pot arribar al metre i mig de llargada i pesar fins a 15 quilos. «Fins fa pocs anys era molt fàcil comprar-ne una sense ser conscient del que implicava. Amb la llei de benestar animal del 2023, els rèptils que superen els dos quilos en edat adulta van deixar de poder-se tenir com a animals de companyia», assenyala.

També hi arriben animals decomissats pels cossos policials perquè vivien en males condicions, o exemplars irrecuperables procedents de centres de recuperació. És el cas d’una guineu cega o d’un gran duc que va perdre mitja ala. «Com que no es poden reintroduir a la natura, normalment acaben venint aquí», resumeix Bricollé.

La majoria dels animals que arriben al centre s’hi queden a viure. Tot i això, la Granja Natura també participa en alguns projectes de conservació. Un és el de la tortuga mediterrània: les cries neixen al centre i, quan tenen dos anys, es traslladen al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), a Masquefa, des d’on s’alliberen. També col·laboren amb eriçons europeus. Quan els centres de recuperació consideren que estan preparats per tornar al medi natural, els traslladen a Navàs perquè acabin el procés en un entorn més natural abans de ser alliberats.

Les daines viuen en grup a la Granja Natura de Navàs

Un refugi d’animals al Pirineu

En un altre punt de la Catalunya Central, al municipi d’Odèn, al Solsonès, el Zoo del Pirineu també s’ha convertit en un refugi per a la fauna salvatge. A diferència d’altres centres, combina l’acollida d’animals que ja no poden tornar a la natura amb la funció de centre de recuperació. «Es va crear per ajudar tota aquella fauna salvatge que ho necessita. Els centres públics atenen les espècies protegides, però n’hi ha moltes altres que quedaven sense cap lloc on recuperar-se o viure si tenien una lesió irreversible», explica Anna Tristany, responsable de comunicació del centre.

El centre acull prop de 260 animals de 65 espècies diferents. La majoria són aus rapinyaires , com ara mussols, falcons, àligues o voltors, però també hi viuen cabirols, daines, senglars, cérvols, guineus i fures. «Normalment ens arriben animals ferits, com els atropellats a la carretera, o animals salvatges que algú ha tingut a casa. Quan han crescut envoltats de persones, perden l’instint i ja no saben buscar aliment ni sobreviure sols», explica.

És el cas de la Nikki, una guineu que un home va recollir del bosc quan era una cria i es va endur a casa. «En comptes de portar-la a un centre de recuperació, va decidir quedar-se-la», recorda Eloi Arenas, cofundador del Zoo del Pirineu. Amb el temps, la Nikki va acabar adoptant les rutines de la llar: sortia a passejar amb els gossos i un dia fins i tot va destrossar un microones. «Les guineus són precioses, però no són animals per viure en una casa», recorda Arenas. Per això defensa que l’educació ambiental és una de les grans missions del centre: «Cal que, des de petits, aprenguem a respectar els animals sense voler convertir-los en animals de companyia».

El vol de l’òliba, al Zoo del Pirineu, captiva els visitants

És el cas de la Nikki, una guineu que un home va recollir del bosc quan era una cria i es va endur a casa. «En comptes de portar-la a un centre de recuperació, va decidir quedar-se-la», recorda Eloi Arenas, cofundador del Zoo del Pirineu. Amb el temps, la Nikki va acabar adoptant les rutines de la llar: sortia a passejar amb els gossos i un dia fins i tot va destrossar un microones. «Les guineus són precioses, però no són animals per viure en una casa», recorda Arenas. Per això defensa que l’educació ambiental és una de les grans missions del centre: «Cal que, des de petits, aprenguem a respectar els animals sense voler convertir-los en animals de companyia».

La seva altra gran tasca és la recuperació. Només l’any passat van atendre uns 550 animals i en van poder reintroduir el 75%. La majoria són cries de coloms, garses, tudons, tórtores o guineus. Tres cops per setmana recullen animals a l’àrea de Barcelona, els alimenten, els curen i els preparen per tornar al medi natural. «Quan arriba el moment d’alliberar-los és la millor recompensa. És una satisfacció immensa», assegura l’equip.

L’estiu és l’època més intensa. Coincidint amb la cria, les trucades es multipliquen i sovint els falten mans i espai per atendre tots els animals que els arriben. Com a centre privat, es mantenen gràcies al suport de les administracions locals, però sobretot de visitants, socis, padrins i donants. «L’any passat les donacions van créixer un 12%. Ens agrada pensar que és un senyal que cada vegada hi ha més consciència sobre la necessitat de protegir la fauna salvatge», conclou Tristany.