Entre les llambordes del passeig marítim de Badalona es divisa una petita cova. Truques al timbre i en surt un cap, com el pallasso d’It a la claveguera. Tot i que aquí, en lloc de globus, ofereix refrescos freds i snacks. És Lluís Rejat, propietari de Banys La Pista, un tros d’història viva del litoral català. Un espai amb vuit dècades que ha viscut la transformació de les platges de l’àrea metropolitana en primera persona. A més, és un secret ben guardat: té una terrassa íntima a primera línia de platja on fer el vermut sense que et molestin, i amb una decoració vintage que ha enlluernat desenes de directors i actors.

"Aina Clotet, per a la seva última pel·lícula, Viva, ha gravat aquí", recorda Rejat. "També va venir Netflix a gravar ¿Quién es Erin Carter?", un thriller britànic del 2023, "Van utilitzar la terrassa i també aquest edifici per a una persecució", explica assenyalant el bloc annex a la terrassa. "Maria Ripoll també ha gravat aquí, i fins i tot ha reservat l’espai per a festes. Hem rebut moltíssims directors", detalla. Podria seguir una bona estona. La llista de produccions que han utilitzat Banys La Pista com a escenari és interminable, "des de sèries fins a pel·lícules, passant per anuncis de moda", promet.

Una de les 'jukebox' vintage de Banys La Pista. / Abel Cobos

L’encant és obvi. Només creuar-ne la porta topes amb una decoració vintage que demostra que aquest local ha tingut moltes vides. Tens un parell de jukebox dels 60 i 70 (una d’elles encara funcional), butaques de club de billar dels vuitanta, cadires de colors que recorden les acolorides platges dels 90 i fins i tot uns cavallets al traster. També pots demanar-li que t’ensenyi els espais on abans recollien la roba dels banyistes, una altra relíquia que continua funcionant.

La història de Banys La Pista comença als 40, quan un empresari el va fundar amb l’objectiu de fer-hi pistes de tennis –d’aquí ve el nom–. Aquella idea va durar poc: ràpidament es va establir com a espai de bany, tot seguint la moda de l’època. És a dir, pagaves entrada, podies llogar un espai per canviar-te i deixar els estris i disfrutaves de platja privada. Des d’aleshores ha anat evolucionant. Ha tingut piscina, bar amb terrassa, club de billar i un llarg etcètera, adaptant els seus usos depenent de les necessitats i modes del moment.

El negoci va passar a mans de la família Rejat quan el Lluís era petit. Per aquest motiu, parlar amb ell és una sessió d’història exprés del litoral. Recorda les platges delimitades per boies (que eren "barrils de vi amb una àncora") i també quan van haver de construir una piscina perquè la costa barcelonina va quedar contaminada per la indústria i el clavegueram ("el meu pare va contraure tifus netejant la brutícia de l’aigua", una altra de les seves anècdotes), fins als Jocs Olímpics, quan es va fer neteja general i es van obrir les platges a la ciutadania.

En total, vuit dècades continuades de servei ininterromput fins avui dia. Ara, a més de bar, continua llogant espais per a banyistes que vulguin deixar peces, vestits de neoprè, taules, barques o qualsevol estri marí. Uns supervivents: "Abans tot això era zona de bany de platges privades. Ara quedem pocs espais, com La Donzella de la Costa i el Club Nàutic Bétulo. La resta s’han convertit en restaurants".

Per accedir a aquest fotogènic espai pots deixar una taula o barca en custòdia (a 20 euros el mes) o pagar un euro, l’entrada puntual, que permet accés a les dutxes, la terrassa i les instal·lacions. Una altra opció: reservar-lo per a esdeveniments. "Fa poc vam acollir una gravació, aquesta setmana tenim un aniversari i el cap de setmana toca una boda", detalla el Lluís. Esdeveniments amb esperit 100% mediterrani garantit.