La selecció espanyola i l’Argentina es juguen demà al vespre el títol de campió del món a Nova Jersei. Una final que paralitzarà el món del futbol i bona part de la resta per veure el duel entre el millor jugador de la història, Leo Messi, i l’astre emergent català, assenyalat com el seu possible relleu, Lamine Yamal. Tant Messi com el maresmenc han trepitjat Montilivi i han fet gols a un Girona que pot tenir la seva petita quota de títol si Espanya guanya. Per què si Ounahi i Witsel fa dies que estan eliminats? Doncs perquè quatre jugadors de la selecció espanyola han defensat en un moment o altre els colors de l’equip. Es tracta de Pau Cubarsí, Pedro Porro, Álex Baena i Èric Garcia. Els tres primers són indiscutibles per a Luis de la Fuente mentre que el de Martorell no ha tingut tant de protagonisme. En tot cas, tots quatre són a noranta, o a un partit, d’inscriure el seu nom al museu dels Mundials cosa que suposarà, de retruc, que els aficionats del Girona pugui presumir d’haver-ne gaudit.
La selecció espanyola i l’Argentina es juguen demà al vespre el títol de campió del món a Nova Jersei. Una final que paralitzarà el món del futbol i bona part de la resta per veure el duel entre el millor jugador de la història, Leo Messi, i l’astre emergent català, assenyalat com el seu possible relleu, Lamine Yamal. Tant Messi com el maresmenc han trepitjat Montilivi i han fet gols a un Girona que pot tenir la seva petita quota de títol si Espanya guanya. Per què si Ounahi i Witsel fa dies que estan eliminats? Doncs perquè quatre jugadors de la selecció espanyola han defensat en un moment o altre els colors de l’equip. Es tracta de Pau Cubarsí, Pedro Porro, Álex Baena i Èric Garcia. Els tres primers són indiscutibles per a Luis de la Fuente mentre que el de Martorell no ha tingut tant de protagonisme. En tot cas, tots quatre són a noranta, o a un partit, d’inscriure el seu nom al museu dels Mundials cosa que suposarà, de retruc, que els aficionats del Girona pugui presumir d’haver-ne gaudit.
Ben segur que entre els seguidors blanc-i-vermells s’han sentit comentaris tipus «a Segona en Baena anava sobradíssim» o «en Porro era molt jove però ja se li veien coses». Segurament tenen raó. Com també és veritat el que recorda sempre Èric Garcia, que no seria qui és sense l’any al Girona (23-24). Una cessió ben profitosa en què va col·laborar, i de quina manera, a viure la millor temporada de la història del club i la classificació per la Lliga de Campions. El préstec estava emparaulat per allargar-se un altre any. Per què no va tornar el curs següent? Això es mereix gairebé un capítol de Crims. Fos com fos, el de Martorell va jugar 31 partits i va fer 5 gols a Montilivi, on encara se’l va poder veure a la llotja la temporada passada. El blaugrana, això sí, és un dels pocs jugadors, juntament amb els porters Raya i Joan Garcia, Víctor Muñoz, Martín Zubimendi i Alejandro Grimaldo, que encara no han debutat en aquest Mundial.

Cubarsí salta amb Dembélé durant les semifinals contra França / Efe
Baena i Vidreres
El lligam entre Baena i Girona continua ben fort. Cedit pel Vila-real el curs 21-22, va ser peça clau per a Míchel en l’ascens a Primera Divisió (45 partits, 5 gols i 7 assistències). L’andalús de seguida va tornar a Vila-real i després de tres anys d’adaptació a Primera, va fer el salt a l’Atlètic. De la Fuente, que el coneix bé de les categories inferiors, sempre hi ha confiat i el té com a titular. Baena manté un vincle fort amb Girona i, a part de recomanar Morante que fitxés pel club, se’l pot veure sovint per Vidreres, on hi guarda bones amistats.
Girona també va ser el trampolí cap a l’elit per a Pedro Porro. Fitxat per Albert Síria del Rayo pel juvenil del Girona, de seguida va esbotzar la porta per fer el salt al filial al Peralada, a Segona B i debutar en Copa amb Pablo Machín. Només s’hi estaria cinc partits perquè, de seguida, el Girona el va promocionar al primer equip i amb Eusebio viuria el seu primer curs a la màxima categoria (35 partits i un gol). El descens faria que el City el comprés en propietat per cedir-lo al Valladolid i continuar la carrera a l’Sporting de Lisboa i ara al Tottenham Hottspur.

Èric Garcia és un dels jugadors que no ha debutat en aquest Mundial / Europa Press
Cubarsí, tres anys al planter
Pau Cubarsí, mai ha tocat el primer equip del Girona, tanmateix, el seu sentiment cap al club és fort i no se n’ha amagat mai. Cubarsí va pertànyer al Girona durant tres temporades (de benjamí a aleví) des que hi va arribar el 2015 procedent del Vilablareix i fins que els informes de Javi García i Miquel Barcons van convèncer el Barça per captar-lo el 2018. Amb només dinou anys i consolidat ja al primer equip blaugrana des de fa tres exercicis, la temporada passada va evidenciar el seu sentiment cap al club blanc-i-vermell quan va marcar a Montilivi i no ho va celebrar i també en unes declaracions en què desitjava que l’equip pogués esquivar el descens a Segona Divisió contra l’Elx. Cubarsí ja va guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics de París.
Subscriu-te per seguir llegint