Els aliats de l'OTAN han justificat els nous atacs dels Estats Units contra l'Iran a la cimera de l'organització que se celebra aquest dimecres a Ankara, a Turquia. En una atenció als mitjans abans de l'inici de la jornada, el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, ha assegurat els bombardejos d'aquesta matinada eren "absolutament necessaris" perquè que el règim dels aiatol·làs ha violat l'alto el foc amb un atac contra vaixells a l'estret d'Ormuz. "És fonamental que els Estats Units reaccionin amb fermesa", ha afirmat Rutte. Preguntat per la nova amenaça del president nord-americà, Donald Trump, de retirar "totes les tropes" d'Europa, ha dit que el compromís de Trump amb l'OTAN "és total".

El president dels EUA va dir dimarts que continua "molt decebut" amb els aliats de l'OTAN per la seva negativa a donar suport als atacs contra l'Iran que els EUA i Israel van llançar el febrer passat, així com per xifres d'inversió militar dels aliats europeus i el Canadà.

"Els Estats Units han invertit bilions de dòlars per protegir els països europeus, especialment davant Rússia. Em sembla bé, però també esperava que, quan nosaltres necessitéssim ajuda, els aliats hi fossin", va dir Trump en una roda de premsa prèvia a la cimera.

"El Regne Unit va dir que ens ajudaria un cop s'acabés la guerra. Jo vaig respondre que no necessitàvem aquesta mena d'ajuda. En realitat estava posant a prova els aliats per veure si estarien al nostre costat, perquè sempre he dit que nosaltres hi som per a ells, però no tenia clar que ells hi fossin per a nosaltres. Itàlia, Alemanya i França van rebutjar donar-nos suport. Per això em preguntava per què gastem centenars de milers de milions de dòlars si després no hi són quan els necessitem", va qüestionar.

Preguntat per aquestes declaracions Rutte, ha dit que "entén que hi hagi decepció per part dels Estats Units en alguns casos concrets", però ha reivindicat que "Europa continua facilitant fins a 5.000 sortides aèries des de les seves bases i aplica tots els acords bilaterals sobre bases militars". "Europa és una gran plataforma de projecció de poder per als Estats Units. Això és una realitat", ha apuntat Rutte.

Mitjans internacionals han informat que el secretari general de l'OTAN i el president dels Estats Units van mantenir una conversa en privat durant el sopar inaugural de la cimera a Ankara, dimarts al vespre. Rutte ha dit en declaracions als mitjans abans de la reunió de líders que posarà el conflicte sobre la taula de discussió.

El secretari general de l'Aliança Atlàntica també ha justificat que Trump està "decebut" perquè té "una expectativa", que és que Europa i el Canadà "igualin la despesa dels Estats Units". "Crec que això és completament just, i molts dels meus col·legues presents avui també ho pensen. La bona notícia, i aquesta és la gran victòria d'avui, és que els europeus i els canadencs estan fent exactament això -gastar més diners en capacitats militars-", ha afirmat a la seva arribada a la cimera d'Ankara.

Els aliats de l'OTAN també justifiquen l'atac

En la mateixa línia que Rutte, el primer ministre del Canadà, Mark Carney, ha assegurat que la resposta de Trump a l'Iran ha estat "apropiada". "L'Iran ha actuat de manera irresponsable", ha justificat el canadenc. "Òbviament, tots volem una desescalada de les hostilitats, però això posa de manifest la magnitud de les amenaces i el fet que continuen existint", ha apuntat.

El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha dit que la cimera "és molt important" enmig de l'escalada de la tensió a l'estret d'Ormuz. "És molt important que demostrar la unitat i força de l'Aliança Atlàntica, i això és el que farem", ha dit el britànic.

El primer ministre de Lituània, Mindaugas Sinkevičius, ha mostrat la seva "solidaritat" amb els Estats Units i ha afirmat que el conflicte a l'Iran "és també" una guerra que involucra a Europa. "Entem que s'hagin de resoldre problemes relacionats amb la possibilitat que l'Iran desenvolupi armes nuclears", ha assenyalat.

El primer ministre dels Països Baixos, Rob Jetten, ha demanat continuar "treballant" per una solució diplomàtica i ha assegurat que "tothom hi està treballant intensament". "Esperem que s'arribi a una solució duradora per a aquesta guerra. Els Països Baixos, juntament amb altres països, també estan preparats per contribuir a garantir la llibertat de navegació a l'estret d'Ormuz, una qüestió que és important per al conjunt del món", ha indicat.

Despesa militar d'Europa i el Canadà

Quant a les crítiques de Trump per la despesa militar dels aliats europeus, Rutte ha tornat a subratlla que Europa "està igualant els Estats Units" i, de nou, ha atribuït l'increment de la inversió a Trump. "Aquest president ens ha empès amb molta determinació a incrementar la inversió en defensa. Evidentment, també hi ha l'amenaça russa, que obliga els membres europeus de l'OTAN a fer aquest esforç", ha indicat.

"Crec que això és una gran victòria per al president nord-americà. Ha estat extraordinàriament eficaç impulsant aquest objectiu des del seu primer mandat i ara en veiem els resultats", ha afegit.

Rutte també ha dit que la cimera de l'Aliança Atlàntica a Ankara busca impulsar la "implementació" de l'objectiu de despesa del 5% del PIB que els aliats van adoptar l'any passat a la Haia. En aquest sentit, ha dit que es tracta de "posar en pràctica" el compromís i que la qüestió principal és reforçar la producció industrial de defensa, és a dir, que la indústria pugui absorbir l'increment de la despesa militar que estan duent a terme els aliats.

"Al capdavall, no et pots defensar amb dòlars, lliures, euros o litres. Et defenses amb homes i dones uniformats, als quals has de reclutar, i amb una indústria de defensa capaç de produir el material necessari", ha assenyalat.

"Aquest era un problema, i encara no està del tot resolt, ni als Estats Units ni a Europa. Encara necessitem augmentar la producció industrial de defensa, però aquest any ja estem avançant de manera molt significativa. Ahir ja en vau poder veure els resultats", ha afirmat en referència als contractes d'armament multimilionaris anunciats dimarts en el marc d'un fòrum d'indústria de la defensa celebrat en paral·lel a la cimera.

El primer ministre dels Països Baixos també ha reivindicat la "feina" feta pels aliats europeus. "Estem demostrant, amb molts països europeus, que hem fet un pas endavant i que tot el que estem fent no només reforça la seguretat d'Europa, sinó també la dels Estats Units. Disposem de capacitats que també són crucials per als nord-americans i les empreses europees i nord-americanes col·laboren cada cop més estretament per reforçar la indústria de defensa. Per tant, és també d'interès dels Estats Units formar part d'una OTAN més forta. N'estic absolutament convençut", ha dit Jetten.

El primer ministre del Canadà ha dit que Trump reclama un "repartiment més equilibrat de les càrregues dins l'OTAN" i ha subratllat que l'expresident dels EUA Barack Obama "ja ho defensava". "És apropiat que aquest canvi es produeixi. Ja està passant, aquest impuls va guanyant força i continuarà", ha assenyalat.

Tot i la nova amenaça sobre Groenlàndia, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, també ha afirmat que Trump està "compromès" amb l'OTAN. ·Des d'una perspectiva danesa i europea, no podríem garantir la seguretat dels nostres ciutadans sense l'OTAN. I crec que el mateix passa amb els Estats Units. És gràcies a l'OTAN que els ciutadans de banda i banda de l'Atlàntic poden viure amb seguretat, i estic convençuda que això continuarà sent així en el futur", ha apuntat.