L’Ajuntament de Girona ha creat l’Espai memorial Carles Rahola i Llorens al Cementiri Vell, a la terrassa sud del departament de Sant Salvador d’Horta, on reposen les restes del periodista i intel·lectual gironí. La intervenció ha permès renovar l’indret, dignificar la sepultura i instal·lar-hi una placa commemorativa, en el marc de les actuacions municipals de memòria democràtica coincidint amb el norantè aniversari de l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936.

Per presentar aquestes actuacions, el consistori ha convocat un acte institucional per al divendres 17 de juliol a les 12 h al mateix cementiri. Hi participaran l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; el catedràtic d’Història Contemporània Joaquim Nadal, i el doctor en Història i professor de la Universitat de Girona Lluís Costa.

L’actuació ha inclòs la substitució de la làpida, la restitució dels elements commemoratius del nínxol i la col·locació d’un banc pensat per afavorir el recolliment i la reflexió. A més, la nova placa s’ha instal·lat seguint els criteris comuns de senyalització dels espais de memòria del país i contextualitza la figura de Carles Rahola com a símbol de la defensa de les llibertats democràtiques.

Un símbol de la repressió franquista

Una de les decisions destacades ha estat la denominació oficial de la terrassa sud de Sant Salvador d’Horta com a Espai memorial Carles Rahola i Llorens, una manera de reforçar el valor històric i simbòlic d’aquest punt del cementiri. L’alcalde ha afirmat que “amb aquesta actuació, l'Ajuntament de Girona reafirma el seu compromís amb la recuperació, preservació i difusió de la memòria democràtica, republicana, catalanista i antifeixista”.

Carles Rahola i Llorens, periodista, intel·lectual i activista republicà, va ser afusellat el 15 de març de 1939 al cementiri de Girona després d’un consell de guerra sumaríssim. Amb el pas dels anys, la seva figura s’ha convertit en un dels grans símbols de la repressió franquista contra la llibertat de pensament i d’expressió a Catalunya.

Rahola va ser una de les 510 persones afusellades al mur sud del cementiri entre 1939 i 1945, enterrades a la fossa comuna. Durant dècades, aquell espai no va tenir cap element identificatiu. El primer Ajuntament democràtic va impulsar-ne una primera ordenació l’any 1981, i el 2010 l’Ajuntament i el Memorial Democràtic en van culminar la dignificació amb la instal·lació de 510 plaques commemoratives amb el nom de cada víctima, la data de l’execució i el seu darrer lloc de residència.