La vida està plena de casualitats. Les coses passen i, de vegades, coincideixen en el temps, en l’espai i en les circumstàncies que les envolten. Perdonin si personalitzo massa, però la mort de Josep Maria Salvatella Suñer m’ha deixat tocat. La casualitat va voler que un llunyà 1988, ell entrés a formar part de la llista d’inestimables col·laboradors fixos d’aquest EMPORDÀ que ara teniu davant dels vostres ulls si feu la lectura a través de qualsevol pantalla. Aquell mateix any, em va tocar a mi incorporar-me a la plantilla de la publicació en la qual, ambdós ja havíem fet algunes aportacions en el passat. Ell com a personatge consolidat, jo com a aprenent de periodista.

Les nostres vides es van creuar en nombroses ocasions. Puc dir amb orgull que durant molts anys vaig ser la primera persona, a part dels seus familiars més directes, en llegir els articles i llibres que escrivia. Durant més de vint-i-dos anys, la nostra relació va superar de llarg la que havien de tenir el director d’una publicació comarcal, com era el meu cas, i una de les seves plomes més afinades, més arrodonides, més arrelades a l’esperit del territori.

Diumenge, quan en Toni Godoy em va fer saber la mort d’en Josep Maria, vaig sentir un cop fort en algun lloc del meu interior. Sé que va passar amb molta altra gent amb la qual hem compartit projectes i trajectes, com ara en Joan Maria Pau o l’editor Jenar Félix: "Trobarem a faltar en Josep Maria, un autor dels inicis de Brau edicions. Una gran pèrdua!", em va dir. Cert, gran i irreparable.

Ens ha deixat just quan acabem de presentar el cinquè volum de Benvolguts absents, una feina transversal compartida amb Joan Ferrerós i, ara també, amb Josep Valls. Quan miro enrere, aquesta sèrie biogràfica m’omple d’orgull: la va incitar el meu antecessor, Josep Maria Bernils, i els quatre primers volums es van editar sota la meva direcció i la gerència de Carles Ayats. Ara, el darrer llibre ha arribat en temps del director Marc Verdaguer. Tots nosaltres hem gaudit de Josep Maria Salvatella, l’autor empordanès que més i millor ha escrit sobre la seva Mar d’Amunt, fins al punt d’haver-la fet un xic nostre, de tots nosaltres, lectors i lectores. Salvatella ja és un benvolgut absent, el llegat literari i humà del qual perdurarà per sempre.

Subscriu-te per seguir llegint