Rosa Maria Moret, nascuda a Rabós, és autora de diverses publicacions i compagina l’escriptura amb la professió de mestra i directora de l’escola del Far d’Empordà. També practica l’activisime cultural. La seva novel·la La Modesta reconstrueix la vida de Modesta Palé Gallart, rabosinca centenària que va viure i patir els canvis de la societat europea del segle XX. L’obra invita a visitar cinc indrets del poble: el pont, els carrers costeruts, l’església, el mirador a l’antic cementiri i el Pou Nou.

Rabós es troba als Aspres de l’Albera, enfilat en un turó presidit per l’església romànica de Sant Julià i Santa Basilissa. La rodalia és un mosaic de vinyes, taques d’olivet, clapes de sureda i brolla. Hi serpenteja l’Orlina, rierol que deu el nom al metall daurat, tal com recull Moret: «La gent gran del poble encara recordava la llegenda que el riu havia portat or en temps immemorials i que hi havia una ciutat enterrada no gaire lluny d’allí».

En el pont, la Modesta feu una gran entremaliadura, en balancejar perillosament a banda i banda de la barana, desfiant la gravetat, tenint en compte «la considerable alçada i les penyes que sobresortien des de sota l’aigua, punxegudes com les espatlles de monstres marins, (que) sempre semblaven estar a punt d’engolir l’agosarat que s’atrevís a saltar des de dalt». (…) «Les dues arcades que aguantaven la carcassa donaven una grandiositat i majestuositat difícil d’entendre davant del poc cabal d’aigua que la major part de l’any discorria per sota». Tot i la gran alçada del pont, hi ha la inscripció que recorda: «Un bon dia l’Orlina s’enfurismà i les baranes s’emportà. 12 de novembre de 1999».

Enfilant el carrer del Pont, empinat i empedrat, s’arriba al de l’Església. La novel·la s’hi refereix, tant en la infantesa com en la mort de la protagonista: «A la Modesta li encantava sortir rabent per aquells empedrats sortejant els còdols més punxeguts que sobresortien sense ordre ni concert» (...) «Aquelles ditxoses pujades mataven si les havies de fer d’una correguda». I a les acaballes de la seva vida: «el que conduïa (el cotxe fúnebre amb les seves despulles) renegà només de pensar que havia d’arribar a l’església d’aquell poble amb els carrerons més estrets i costeruts de tota la comarca. Cada vegada que hi havia un mort a Rabós, suava de valent per no ratllar el vehicle a cada cantonada».

L'escriptora i mestra Rosa Maria Moret, autora de 'La Modesta' / Josep Maria Dacosta

Més amunt, l’església, on la Modesta va anar a catecisme. La portalada té un agnusdei, entremig de dos lleons rampants, que dona la benvinguda als feligresos. Amb la innocència d’una nena de pagès, «la Modesta aixecà la vista per observar el peix esculpit que hi havia sota els arcs d’entrada, al costat de migdia. Devia fer anys i panys que estava palplantat allà! No sé a qui se li devia haver acudit enganxar un peix tan lluny del mar, en un lloc on tot eren vinyes i olivars». A dins, «Tot endreçat i net que feia (i fa) goig només de veure-ho. Si fins i tot semblava que els sants havien rejovenit de tant fregar-los!».

A tocar el temple, l’antic carner on van inhumar la Modesta que ara és un mirador de visita imprescindible per copsar l’essència de Rabós: «L’endemà enterrarien la Modesta al petit cementiri que encara estava adossat a l’església. Aquesta vegada no la sepultarien a terra com ho havien fet amb el pare, la germana i la mare. Ella descansaria enlairada, dins d’una tomba amb vistes al camí que mena a Sant Quirc i Santa Julita».

Els carrers rostos porten a la plaça del Pou Nou, lloc molt freqüentat en l’època que no hi havia aigua corrent: «Quan va arribar a la plaça, ja hi havia una bona rotllana de veïnes que, cúrria en mà, abastaven l’aigua mentre la feien petar. El pou era punt de trobada per a la majoria de mestresses de casa. Si se’n volia fer via s’hi havia d’anar a primera hora del matí. Si no, ja podies comptar que hi perdries mitja jornada, entre les tafaneries i xerrameques d’unes i altres».

La plaga de la fil·loxera, que anorreà el vinyar del país, es va detectar per primer cop a Rabós: «Des que aquell maleït insecte d’ales membranoses va entrar pel coll de Fornells i va xuclar el suc de cada parra, res no tornà a ser igual. I, a sobre, el primer focus per on s’havia estès l’epidèmia havia estat just en una vinya del seu poble. Quin privilegi més nefast!».

Notícies relacionades

Jordi Esteve del celler Rim, amb la porta d’entrada de la fil·loxera. / Josep Maria Dacosta

Jordi Esteve ha recuperat vinyes velles a Rabós i elabora els vins naturals Rim. Per rememorar que la fil·loxera va irrompre per Rabós, va encarregar a l’escultora resident al poble, Mònica Campdepadrós, una figura de l’insecte emmarcat per una porta, que simbolitza la seva entrada. Jordi Esteve és també impulsor de la fira Contraban dedicada als vins naturals d’ambdós costats de la frontera. El nom evoca la causa de l’arribada de la fil·loxera que va apuntar el Diari Català el 5 d’octubre de 1879: «Y se suposa que la introducció ha tingut lloc de la següent manera: En dit poble hi ha qui ha tingut fins fa poch l’ofici de contrabandista, y’l tal subjecte tenia la costum d’amagar los fardos de contrabando en la vinya malalta. Com antes atravessava vinyas del Rosselló en les quals existia lo mal y en ellas reposava, d’aquí que es cregui que d’aquesta manera nos ha vingut tant molest hosta».

Subscriu-te per seguir llegint