Cada any passen prop de tres milions de turistes per Salou (Tarragonès), una població on hi ha empadronades 33.000 persones. A Lloret de Mar (Selva), uns dos milions de visitants passen sis milions de nits a l’any als hotels del municipi, que voreja els 42.000 habitants. A Barcelona, mentrestant, arriben fins a set milions de visitants d’un sol dia, amb la complexitat que això suposa, entre altres coses, perquè s’afegeixen als 16 milions anuals que sí que s’allotgen als establiments de la ciutat. El desgast que la pressió turística suposa per a aquestes localitats costaneres catalanes és elevadíssim, amb un cost reputacional difícil de gestionar, per la factura que fa pagar als residents. "No és just que les persones que viuen aquí tot l’any hagin de pagar el cost afegit del turisme", denuncia Pere Granados, alcalde de Salou, en una de les taules de debat organitzades en la 26a edició del Fòrum Acave, l’associació de les agències de viatges especialitzades.

En un moment en què els destins turístics ja no es venen només pel màrqueting que fa la ciutat, sinó també per les informacions i percepcions que transmeten els seus residents a la velocitat de les xarxes socials, Granados demana "un nou model de finançament per a aquests municipis, perquè la festa del turisme no la poden pagar només els que hi viuen tot l’any, no pot continuar sortint de l’IBI [l’impost sobre béns immobles] com fins ara". La reclamació la subscriuen, assegura, la resta de poblacions que formen l’Aliança de Municipis Turístics de Sol i Platja (AMT), integrada també per Lloret de Mar, a més de Benidorm, Torremolinos, Calvià i les localitats canàries d’Adeje, Arona i San Bartolomé de Tirajana.

Granados és partidari que el que es recapta amb la taxa turística es destini a reduir la pressió fiscal dels residents. A Salou el pressupost destinat a neteja i seguretat ciutadana és 14 milions d’euros superior al d’altres municipis de la mateixa mida. "Fa temps que demano un increment de la taxa turística amb una finalitat: que el turista sigui responsable, però també solidari amb el destí; ha de contribuir a finançar la despesa que generen els serveis que se li presten quan ens visita", remarca l’alcalde.

"El problema és que aquest tipus de mesures fiscals criminalitza tot el sector turístic, que així queda assenyalat", objecta Óscar Perelli, vicepresident d’Exceltur, una agrupació que aplega 33 empreses i 57 entitats i que defensa, en contrapartida, "la possibilitat que els ajuntaments més pressionats rebin una part de l’IVA". La comissió de Turisme de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), que l’última setmana s’ha reunit per debatre sobre l’Estratègia Espanya Turisme 2030, ha reclamat que es revisi l’actual definició de municipi turístic i que es modifiquin els mecanismes de finançament per adaptar-los a la pressió que suporten els serveis i les infraestructures locals.

Notícies relacionades

Mentrestant, les localitats han de gestionar la turismofòbia. "Hi ha municipis, com Lloret, que estan fent una gran feina en la regulació de l’oci nocturn, cosa que ha reduït notablement l’incivisme", assenyala Perelli. "Des del 2016, un consell municipal decideix la gestió del destí", detalla en aquest sentit Elisabeth Keegan. A Salou, apliquen "estratègies per desconcentrar els punts més calents, amb rutes de passeig alternatives" perquè el resident no se senti envaït, indica l’alcalde..

Subscriu-te per seguir llegint