L’històric restaurant Pic Nic de Sitges (Garraf, Barcelona) tancarà aquest diumenge després de més de set dècades d’activitat. L’establiment, situat al passeig Marítim, haurà d’abandonar les instal·lacions per ordre del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, després que els tribunals hagin avalat la recuperació de l’espai per part de l’Estat. La família Matas Arnalot, al capdavant del restaurant des de mitjan anys cinquanta, servirà aquest diumenge els últims torns abans de posar fi a una història que ha travessat quatre generacions.

El Ministeri ha fixat dilluns 28 de setembre com a data límit per al desallotjament voluntari de les instal·lacions, però ha previst executar-lo per la força l’endemà en cas que no es produís. El conflicte entre l’establiment i l’Administració es remunta a anys enrere. El Tribunal Suprem va analitzar el 2024 el procediment de recuperació possessòria iniciat per l’Administració de l’Estat sobre uns 864 metres quadrats ocupats per les instal·lacions del restaurant Pic Nic i altres zones de magatzem.

La sentència recull que la Demarcació de Costes de Catalunya va iniciar un procediment per recuperar aquests terrenys, situats entre les fites M4-99 i M4-101 del terme del límit de domini públic, aprovat el 1999. El 2018, l’Administració va acordar, en aplicació de la Llei de costes, recuperar l’espai per a l’Estat, en considerar que formava part del domini públic maritimoterrestre i que no hi havia un títol habilitant suficient per ocupar-lo.

La família va defensar davant dels tribunals que l’establiment disposava d’una concessió municipal i també va argumentar que l’edifici estava protegit com a bé cultural. L’Ajuntament de Sitges va declarar el 2014 com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) l’espai sociocultural del passeig Marítim que inclou, entre altres edificis, el restaurant Pic Nic, el Club de Mar, el restaurant Kansas i la piscina Maria Teresa.

Tanmateix, el Tribunal Suprem va establir que la protecció com a bé cultural d’interès local no permetia aplicar a l’edifici el règim especial previst per als béns declarats d’interès cultural en l’àmbit de la Llei de costes. La sentència va concloure que els terrenys continuaven formant part del domini públic maritimoterrestre.

La documentació del Ministeri per a la Transició Ecològica mostra que el futur del Pic Nic està lligat a un projecte més ampli de recuperació del litoral de Sitges. El Ministeri identifica el restaurant Pic Nic, juntament amb el Club de Mar, el Kansas i el Club Natació Sitges, entre les ocupacions existents a les platges de la Bassa Rodona i la Ribera que no disposen de títol d’ocupació del domini públic maritimoterrestre. El document preveu els treballs necessaris per enderrocar aquestes instal·lacions i recuperar l’espai.

El tancament del Pic Nic es produeix així després del d’altres dos establiments propers: el Club de Mar i el restaurant Kansas, que també han hagut d’abandonar les seves instal·lacions per procediments relacionats amb la Llei de costes.

Els propietaris consideren que el desallotjament arriba abans que hi hagi un projecte concret per al futur de l’edifici. Per això, han sol·licitat poder mantenir l’activitat fins que hi hagi un projecte ferm d’enderroc i asseguren que estarien disposats a abandonar l’immoble amb dos mesos d’antelació un cop es concreti. La família Matas Arnalot vol evitar així que l’edifici quedi tancat i protegit amb plaques metàl·liques durant anys, com ja ha passat amb altres immobles propers.

Els propietaris han lamentat, en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, que el restaurant hagi de tancar i asseguren que ja no els queda cap altra opció que acatar la decisió judicial, tot i que continuen sense compartir-la.

L’Ajuntament de Sitges també ha defensat una alternativa per a aquests espais, segons informa el Diari Eix. Al març d’aquest any, l’alcaldessa, Aurora Carbonell, va reclamar al Ministeri la possibilitat de preservar els edificis del front marítim i permetre’n l’ús temporal per part de la ciutadania mentre no s’executin les actuacions previstes.

Tot i que el restaurant Pic Nic va obrir amb la família Matas als anys cinquanta, l’edifici té una història anterior. La documentació de l’Ajuntament de Sitges situa una primera concessió de l’espai l’any 1933, quan s’hi va obrir el restaurant El Brollador. Posteriorment, el local es va convertir en una orxateria fins que la família Matas es va fer càrrec de l’establiment, a finals del 1955, i el va convertir en el Pic Nic que ha arribat fins als nostres dies.

Durant aquestes set dècades, el restaurant s’ha convertit en un dels establiments vinculats a la vida social i turística de Sitges. L’immoble està associat, a més, a l’arquitecte José Antonio Coderch i forma part del conjunt patrimonial protegit per l’Ajuntament de Sitges.

La família preveu acomiadar-se aquest diumenge amb treballadors i clients amb un aperitiu de comiat. El tancament afecta una plantilla d’unes 50 persones.

L’anunci del tancament també ha provocat nombroses reaccions a les xarxes socials del restaurant. En les darreres publicacions, clients i veïns han compartit records vinculats a celebracions familiars, esmorzars i dinars davant del mar. «Quina pena. Tantes celebracions, tantes trobades», escriu una usuària, que destaca l’amabilitat i professionalitat de l’equip i assegura que sempre conservarà bons records del restaurant.

Entrada del restaurant Pic Nic, a Sitges (Garraf, Barcelona) / Xarxes socials / Restaurant Pic Nic

Una altra clienta lamenta que hagi de tancar un establiment que, segons explica, forma part de la infància de la seva filla i recorda especialment les seves paelles, la carta adaptada per a persones celíaques i el tracte rebut per part del personal. Alguns usuaris també situen el Pic Nic, juntament amb altres establiments, com un restaurant històric de la localitat i com a part de la identitat de Sitges.

Notícies relacionades

El tancament posa fi a una etapa marcada no només per l’activitat hostalera, sinó també per un llarg conflicte administratiu i judicial sobre l’ús d’un espai del litoral.