Quan es parla de turisme a l’Alt Empordà, la mirada acostuma a dirigir-se cap al litoral, les platges, el cap de Creus o els grans nuclis costaners. Però a poca distància de Figueres comença un altre territori. És un Empordà més silenciós, rural i muntanyenc, on les carreteres s’estrenyen, els camps deixen pas als boscos i les cases de pedra s’agrupen al voltant de campanars, places petites i cursos d’aigua.

Sant Llorenç de la Muga amb el seu caracaterístic campanar / Santi Coll

És l’àmbit de Salines-Bassegoda, un mosaic paisatgístic que permet passar de la garriga mediterrània a les valls pirinenques, dels conreus i les masies als embassaments, rius i boscos de muntanya. La seva oferta turística es basa sobretot en la natura, el patrimoni rural, el senderisme i la bicicleta de muntanya, els productes locals i uns pobles que encara conserven una escala humana.

La riera de Terrades travessa el poble. / Santi Coll

La carretera que condueix cap a Terrades marca un canvi clar de paisatge. El poble apareix encaixat en una petita vall, entre les conques de les rieres Rissec i Murga, envoltat de terres agrícoles, masos i muntanyes de relleu amable. L’activitat agrícola i ramadera continua definint el municipi, especialment el cultiu del cirerer, tot i que aquests darrers anys ha reculat a causa de la sequera. Entre Terrades i Llers s’han arribat a cultivar fins a setze varietats de cirera.

El principal balcó espiritual i paisatgístic de Terrades és el santuari de la Mare de Déu de la Salut. Situat en un planell enlairat del vessant del puig de Santa Magdalena, va ser inaugurat l’any 1681 i continua sent un dels centres de devoció més coneguts de l’Alt Empordà.

El Pantà de Darnius-Boadella vist des del mirador de la Salut / Santi Coll

Des del santuari surt el camí cap a l’ermita de Santa Magdalena, situada a 570 metres d’altitud. El recorregut és senyalitzat i permet arribar fins a un indret envoltat de grans roques, amb una panoràmica privilegiada sobre les muntanyes i les valls de l’interior.

L'ermita de Santa Magdalena presideix un dels enclaus representatius del territori / Santi Coll

És una excursió assequible per a les persones preparades i acostumades a caminar, que resumeix bé el caràcter d’aquest territori: patrimoni religiós, bosc mediterrani i paisatge obert.

La façana del santuari de Nostra Salut de Terrades / Santi Coll

Més amunt, la Muga abraça Sant Llorenç de la Muga en un meandre. El seu recinte medieval conserva tres portals d’accés, diverses torres, trams de muralla integrats en les cases i un antic canal de rec que ressegueix el nucli i alimenta els horts. Fora muralles apareixen la torre de guaita, les restes del castell, el pont Vell, el pont de Sant Antoni i diferents ermites que formen una ruta patrimonial paral·lela al riu.

Passejar a la vora del riu ens permet descobrir Sant Llorenç i el seu entorn / Santi Coll

Sant Llorenç és també un punt de partida per a itineraris a peu i en bicicleta. Al seu voltant conflueixen el GR-11, el Camí Natural de la Muga, la xarxa d’Itinerànnia i les rutes del Centre BTT Salines-Bassegoda. Les excursions permeten combinar boscos d’alzines, pins, roures, castanyers i suros amb ponts, fonts, gorgues i petites construccions religioses disseminades per les muntanyes.

La Muga, una font de vida cabdal per a bona part de l'Alt Empordà / Santi Coll

La Muga és la columna vertebral de tot aquest paisatge. El Camí Natural que segueix el riu connecta espais naturals tan diferents com l’Alta Garrotxa, les Salines, els penya-segats de la Muga i els Aiguamolls de l’Empordà. Al llarg d’uns quaranta quilòmetres, el recorregut permet observar com el riu abandona les muntanyes, travessa pobles i zones agrícoles i acaba arribant a la plana litoral.

Banyistes a la Muga, al seu pas per Albanyà. / Santi Coll

En el seu tram superior, però, la Muga és encara un riu de muntanya. Les aigües avancen entre boscos de ribera, passos rocosos, gorgues i ponts. A la zona de Pincaró, dins el municipi d’Albanyà, un itinerari segueix la riera d’en Parada, el passallís de la Molina i el pont del Bertran fins a construccions medievals com el castell del Serrat i el colomar del Bertran.

Albanyà és el gran territori de muntanya d’aquest sector de la comarca. Situat a l'extrem nord-occidental de la comarca, s'estén entre boscos, valls i cingleres, amb el massís del Bassegoda com una de les grans referències naturals del territori.

La plaça d'Albanyà, amb la Rectoria i l'església de Sant Pere / Santi Coll

El poble creix a tocar de la Muga, que neix dins del mateix terme municipal i travessa un entorn de gran valor paisatgístic, amb gorgues, boscos i camins ideals per al senderisme i la bicicleta. Albanyà és també punt de pas de diverses rutes, entre les quals destaca el GR-11, i una bona porta d'entrada als paisatges de l'Alta Garrotxa.

El municipi conserva un important patrimoni romànic, començant per l'església de Sant Pere d'Albanyà. A tot el terme hi ha nombroses esglésies i ermites, com Sant Miquel de Bassegoda, Sant Martí de Corsavell o Sant Feliu de Carbonills, que testimonien l'antic poblament d'aquest territori de muntanya.

La figura de mossèn Cinto presideix l'altiplà del santuari de la Mare de Déu del Mont / Santi Coll

Un altre dels espais destacats és la muntanya de la Mare de Déu del Mont, amb el monestir de Sant Llorenç de Sous i el santuari situat al cim. El lloc està estretament vinculat a Jacint Verdaguer, que hi va fer estada mentre treballava en Canigó, i ofereix unes àmplies panoràmiques sobre les comarques gironines.

Quan es fa fosc, Albanyà mostra encara un altre dels seus grans atractius. La baixa contaminació lumínica l'ha convertit en una destinació de referència per a l'astroturisme. L'Observatori Astronòmic d'Albanyà permet descobrir un cel nocturn privilegiat, completant una oferta turística que combina natura, patrimoni, excursionisme i astronomia.

Subscriu-te per seguir llegint