L’atletisme espanyol va completar el matí més reeixit de la seva història en els Europeus de Birmingham amb la plata de Miguel Ángel López (38 anys) i el bronze de Raquel González (36) en la marató de marxa, que s’uneixen als ors aconseguits per María Pérez i Paul McGrath a la mitja marató per impulsar Espanya de la setzena a la setena posició al medaller.

Miguel Ángel López és una de les grans estrelles de la marxa espanyola, a qui tan sols ha faltat una medalla olímpica que se li va escapar en els Jocs de Río’16 quan era el gran favorit. Or en el Mundial de Pequín el 2015 (20 km) i en els anteriors Europeus (35 km), el murcià va sumar una altra gran medalla «potser en els meus últims Europeus», com va dir dies enrere.

Amb la millor marca d’inscripció, l’anàrquic Bence Venyercsan va marcar el ritme des de l’inici (21.40 en el cinquè quilòmetre i 42.56 en el desè). Allà tenia 37 segons sobre el murcià, els italians Massimo Stano (or en 20 km en els Jocs de Tòquio’20), el gal Aurélien Quinion i Dani Chamosa. Per darrere hi anaven José Manuel Pérez i Manuel Bermúdez.

Al pas pel quilòmetre 20, els dos avisos van frenar al magiar (1h:24.36), que ja tenia 22 segons Miguel Ángel López, que el va atrapar al 27. Allà es va produir un gir brutal, ja que l’espanyol va semblar marxar, però Venyercsan va ressorgir i va arriscar (va haver de rebre un altre avís),mentre que per darrere Stano va tirar i es va situar al capdavant. Ell i l’hongarès marxaven al capdavant en el 35 (2h:27.06), amb l’espanyol a quatre segons i Orsoni a 25.

Era la més emocionant de les quatre proves. Al 37 (2h:35.20), el deixeble de José Manuel Corchete estava a nou segons del duo capdavanter i tenia 52 segons d’avantatge sobre Orsoni. Amb Stano per davant, Venyercsan tornava a tenir problemes i el campió d’Espanya de 35 km va esperar per clavar una clatellada espectacularque el va portar a la plata i gairebé a l’or.

Va guanyar Stano amb un barret (2h:56.49), amb Miguel Ángel López a tan sols vuit segons (rècord d’Espanya, 2h:56.59) i l’hongarès al ‘pit lane’ després de la seva tercera paleta vermella, cosa que va donar el bronze a Quinion (2h:59.29). Venyercsan va ser sisè, Dani Chamosa (germà d’Antía) setè i finalista (3h:02.02), José Manuel Pérez novè (3h:03.50) i Manuel Bermúdez, 17è (2h:10.38).

Raquel González és una altra veterana històrica de la marxaespanyola, a què han retirat moltes vegades. No obstant, la catalana és una competidora extraordinària i una enamorada de l’atletisme que respon sempre a la confiança de la selecció i que venia de penjar-se una plata de llei en 35 km fa dos anys en els Europeus de Roma.

Amb una intel·ligència brutal, la catalana va saber interpretar el seu rol a la perfecció i no es va tornar boja quan la polonesa Katarzyna Zdzieblo i les italianes Eleonora Giorgi i Sofia Fiorini van marxar. Al km 10 (47:34) estava a 21 segons i en el 20 (1h:34.06) ja estava a 57 segons. No obstant, Giorgi va començar a perdre terreny i en el 25 Raquel González el va caçar per situar-se tercera (la transalpina va acabar retirant-se).

L’única amenaça era la grega, de 40 anys, Ntrimspioti, or en 20 km i en 35 km a Munic’22). La transalpina va trencar la polonesa en el 30 (2h:20.13) i va convertir la resta de la prova en una exhibició. S’havia de patir i l’espanyola ho va fer per acabar celebrant-ho. Va guanyar Sofia Fiorini amb rècord mundial (3.15.11), Zdzieblo va ser plata (3h:19:50) i la mataronina Raquel Gonzálezva aconseguir un enorme bronze amb 3h:20.49. Lucía Redondo va acabar setena i finalista (3.28), amb Laura Monje dècima (3h:30.41).