La marxa, al rescat per enèsima ocasió. En un matí màgic, Espanya va aconseguir sengles medalles d’or en la mitja marató de marxa dels Europeus d’Atletisme de Birmingham, amb María Pérez i Paul McGrath com a protagonistes, mentre que Miguel Ángel López va aconseguir la plata i Raquel González, el bronze en la marató femenina. Quatre metalls en l’especialitat fetitxe de l’atletisme espanyol que engreixen el medaller nacional en aquest campionat, fins ahir protagonitzat únicament per la plata de Marta García en els 5.000 i el bronze de Mohamed Attaoui en els 800.

En la mitja marató femenina, la italiana Antonella Palmisano va imposar un ritme de sortida sostingut que va anar seleccionant el grup, amb María Pérez a la seva estela. El duo d’amigues va cobrir el cinquè mil en 22.42 (a 4:32 el quilòmetre), encara amb la companyia de les espanyoles Antía Chamosa i Aldara Meilán, la italiana Alexandrina Mihai, les franceses Clémence Beretta i Pauline Stey, i també Lyudmyla Olyanovska, que va començar a fer la goma fins que, al vuitè quilòmetre, van quedar soles les dues favorites.

María Pérez mai falla

Com el lleó que espera amagat fins a veure que la seva presa està ben madura, la granadina va agafar el cap allà i després va despenjar la defensora del títol. La tetracampiona universal, que es va posar a marxar al costat de Miguel Ángel López (marató), va trencar definitivament la prova amb un parcial de 4:11 entre els quilòmetres 10 i 11. Al km 15 ja tenia 37 segons d’avantatge sobre Palmisano, amb Aldara Meilán i Antía Chamosa fora de les places de finalista. Era una exhibició en tota regla, com la que va oferir als Mundials de Budapest’23 o l’any passat a Tòquio’25.

La d’Orce va batre el rècord mundial amb 1h:30.06 i va arribar amb ràbia, amb un gest que comença a ser ja història de l’atletisme. "Ni m’esperava la marca ni m’esperava guanyar; no va ser gens fàcil", va dir en travessar la meta. Mihai va arribar amb dues paletes vermelles gairebé un minut després, i Olyanovska va completar el podi. La debutant Aldara Meilán va ser novena (1h:34.53) i Antía Chamosa, dotzena (1h:35.33).

Com si d’un rellotge es tractés, la mitja marató masculina també es va trencar al quilòmetre nou, amb un imperial Paul McGrath com a protagonista. Fins aleshores, els seus compatriotes Diego García i Álvaro López s’havien mantingut en el grup principal, al costat dels italians Francesco Fortunato i Andrea Cosi i de l’atleta irlandès David Kenny.

Plata fa dos anys a Roma i bronze al Mundial de Tòquio, el deixeble d’Alejandro Aragoneses va passar dels 4:08 del quilòmetre anterior a prendre ell els comandaments, amb un parcial de 3:54 entre el vuitè i el novè mil. Va ser vist i no vist. Al pas pel 15, el català acreditava 59:47 i avantatjava en 31 segons un quintet del qual s’havien despenjat els altres dos espanyols.

Sense avisos, McGrath va arribar a gaudir de 31 segons d’avantatge sobre Fortunato a sis km del final, però va veure com se li acostava a 21 en el km 19 i a 16 al 20. No semblava, però, en condicions de posar en perill el primer gran or del barceloní. Tenia el títol a les mans i, a l’última corba, va veure la diferència suficient per conjugar un sofriment extrem amb l’alegria del deure complert.

Paul McGrath s'exhibeix per a aconseguir l'or en mitjana marató / Agencias

Paul McGrath tan sols va respirar en l’última recta per trencar la cinta a l’arribada amb 1h:23.23 i batre el rècord d’Espanya, seguit pels italians Francesco Fortunato i Andrea Cosi. La collita de la mitja marató masculina la van completar Álvaro López, amb la setena posició (1h:25.25), i el bimedallista continental Diego García, amb la vuitena (1h:25.41). "Aquest or és un somni complert. Estic molt content, m’he trobat molt bé, m’he trobat amb moltes forces i, al final, he aconseguit recompensa", va manifestar el nou campió.

Uns minuts després, Miguel Ángel López va ratificar en la marató que és una de les grans estrelles de la marxa espanyola, a qui tan sols ha faltat una medalla olímpica, que se li va escapar als Jocs de Rio’16, quan era el gran favorit. Or en el Mundial de Pequín del 2015 (20 km) i en els anteriors Europeus (35 km), el murcià, de 38 anys, va sumar a Birmingham una gran plata.

La seva va ser la més emocionant de les quatre proves. Al km 37, el deixeble de Corchete estava a nou segons del duo capdavanter i tenia 52 segons d’avantatge sobre Orsoni. Amb Stano al davant, Venyercsan tornava a tenir problemes i el campió d’Espanya de 35 km va esperar per clavar una clatellada espectacular que el va portar a la plata i... gairebé a l’or.

Va guanyar l’italià (2h:56.49), amb Miguel Ángel López a tan sols vuit segons (rècord d’Espanya, 2h:56.59) i l’hongarès al pit lane després de la seva tercera targeta vermella, cosa que va donar el bronze a Quinion. Dani Chamosa (germà d’Antía) va ser setè i finalista (3h:02.02), José Manuel Pérez, novè (3h:03.50), i Manuel Bermúdez, 17è (2h:10.38).

Raquel González, de 36 anys, és una altra veterana històrica de la marxa espanyola, a qui han donat per retirada moltes vegades. No obstant això, la catalana és una competidora extraordinària i una enamorada de l’atletisme que respon sempre a la confiança de la selecció i que venia de penjar-se una plata de llei en els 35 km fa dos anys, als Europeus de Roma. Amb intel·ligència brutal, va interpretar el seu rol a la perfecció i no es va tornar boja quan la polonesa Katarzina Zdzieblo i les italianes Giorgi i Fiorini van marxar. Al km 10 estava a 21 segons i al 20 ja estava a 57 segons. Amb tot, Giorgi va començar a perdre terreny i, al km 25, Raquel González la va caçar per situar-se tercera (la transalpina va acabar retirant-se), i obtenia un enorme bronze amb 3h:20.49. Lucía Redondo va acabar setena i finalista (3h:28.28), amb Laura Monje, desena (3h:30.41).

En la sessió vespertina, Paula Sevilla va acabar vuitena (52.03) a la final dels 400 m, amb triomf de la noruega Jaeger (49.04). D’altra banda, María Vicente, vuitena en l’heptatló, va batre el rècord d’Espanya amb 6.372 punts. L’or se’l va emportar la irlandesa O’Connor (6.751 punts)..