La Comissió de la Mineria de Sallent ha presentat el dictamen que explora les possibles vies de tractament i gestió dels vuit espais afectats per l’activitat minera al municipi bagenc: el runam gran o del Cogulló, el runam petit, les basses, la fàbrica, el buit del barri de la Rampinya, els barris de la Botjosa i de l’Estació, i la riera de Soldevila. L’estudi ha anat a càrrec de l’arquitecte i paisatgista Enric Batlle, de l’estudi barceloní Batlleiroig. El document planteja diverses alternatives per afrontar els problemes mediambientals derivats de la mineria i proposa estratègies per integrar els espais en el paisatge natural.

L’anàlisi s’estructura al voltant de quatre objectius. El primer consisteix a resoldre els problemes mediambientals preservant el caràcter i la identitat de cada espai. Tal com assenyala Batlle al dictamen, "els vuit espais afectats presenten problemes de contaminació i salinització". Per revertir aquesta situació, l’arquitecte aposta per combinar solucions tècniques amb processos naturals de restauració, sense renunciar a preservar el patrimoni industrial vinculat a l’activitat minera.

El segon és reintegrar els espais afectats al paisatge, relacionant-los amb els valors ambientals i paisatgístics de l’entorn. Aquesta estratègia s’articula a través de tres eixos principals: l’antic ferrocarril entre Sallent i Manresa, que connecta els espais de la fàbrica la riera i el runam petit; el camí de la sèquia, que es fa visible a partir de la zona del runam petit; i la Via Blava del Llobregat, un itinerari que transcorre pel camí de Cabrianes.

El tercer és convertir aquests espais en indrets d’interès, vinculats a la vida local i atractius per als visitants. En aquest sentit, Batlle planteja que, a escala municipal, els diferents àmbits es connectin amb el nucli urbà per ampliar "la xarxa d’espais lliures i equipaments del municipi". En l’àmbit comarcal, destaca la confluència d’infraestructures verdes i el potencial de configurar un conjunt patrimonial i paisatgístic que posi en valor tant el patrimoni arquitectònic i industrial com els valors ambientals del territori.

El quart i últim objectiu és recuperar la mobilitat històrica. El dictamen planteja la possibilitat de recuperar el tren de passatgers com a recurs cultural, integrat amb un itinerari per als vianants que connecti els vuit espais objecte de l’estudi.

El runam salí del Cogulló, a Sallent / MIREIA ARSO / RG7

El runam del Cogulló va rebre abocaments entre els anys 1977 i 2019. Té una superfície de 39,8 hectàrees i, tal com assenyala el dictamen, "és inestable i genera problemes de contaminació". Actualment, està clausurat i hi ha una sentència ferma pendent d’execució. Pel que fa a la seva topografia, Batlle en destaca l’alçada, que ofereix vistes privilegiades. En aquest sentit, proposa recuperar els camins de servei del runam i convertir-los en itineraris practicables.

Per abordar els problemes de contaminació, el dictamen planteja tres possibles alternatives. La primera és la retirada del runam, una opció molt costosa i amb un elevat impacte ambiental. La segona és el segellat, més econòmica però amb una integració paisatgística complexa. La tercera és la bioremediació, que el document considera l’alternativa més viable.

La proposta combina tècniques de fitoremediació per absorbir la sal i reduir-ne la infiltració, actuacions de bioenginyeria als vessants més inclinats per controlar l’aigua de pluja i prevenir l’erosió, i la reforestació de les zones amb menys pendent. El projecte es completa amb la creació de camins a la part superior del runam per reforçar-ne el valor paisatgístic i convertir-lo en un espai visitable.

El runam salí petit de fons amb garatges del barri miner de la Botjosa de Sallent al davant / Batlleiroig

A diferència del runam del Cogulló, el runam petit, situat al costat del barri de la Botjosa, ja es troba en procés de buidatge parcial, tot i que continua sent "inestable i contaminant". En aquest espai s’hi van abocar residus salins entre els anys 1945 i 1977 i ocupa una superfície d’11,6 hectàrees. Els drenatges perimetrals controlen l’aigua d’escorrentia salinitzada per evitar que contamini els espais pròxims.

El dictamen conclou que la problemàtica és molt similar a la del runam del Cogulló i, per tant, planteja una actuació en la mateixa línia. A més, Batlle estudia la possibilitat de reduir-ne el volum i abordar de manera conjunta la restauració del runam i de les basses, originades pels abocaments. Aquest espai ocupa una superfície de 7,5 hectàrees i continua pendent de restauració. L’elevada concentració de sal i de metalls pesants ha provocat la desaparició de la vegetació.

La zona salinitzada de les basses de Sallent vista des de la muntanya del Cogulló (el runam gran) / Batlleiroig

Pel que fa a la descontaminació del sòl, el dictamen assenyala que la retirada de terres permetria eliminar la contaminació, però la descarta perquè "suposa un cost molt elevat i, per tant, és inviable". En conseqüència, la proposta més viable és la bioremediació, complementada amb la creació d’una nova connexió que configuri un front paisatgístic a Sallent i millori la connexió entre el barri de la Botjosa, la fàbrica, la passarel·la industrial i el nucli urbà.

La passarel·la transportadora de la fàbrica, actualment en desús, travessa la carretera C-16 / Batlleiroig

En el cas de la fàbrica, una part del conjunt continua en funcionament, mentre que l’altra resta pendent d’acollir nous usos industrials. Tant els edificis com les passarel·les constitueixen "patrimoni industrial i identitat de Sallent". Més enllà de la possibilitat d’implantar-hi una nova activitat, el dictamen defensa la conservació dels elements més emblemàtics, "sigui reubicant-los o mantenint-los al seu emplaçament original, si és factible". El document també planteja mantenir la passarel·la com a element de connexió i museïtzar la boca de la mina.

El cinquè espai delimitat al dictamen és el buit situat al barri de la Rampinya, que, segons el document, "interromp la continuïtat urbana del nucli antic amb els barris de l’altra banda del riu Llobregat". Aquest àmbit té una superfície de 5,9 hectàrees, es troba uns 30 metres per sobre de la cota del riu i està parcialment afectat per la subsidència. L’única edificació existent és el Santuari de Nostra Senyora dels Miracles.

El Buit de la Rampinya, un solar on només hi ha el Santuari de Nostra Senyora dels Miracles / Batlleiroig

Actualment, el solar està qualificat com a sòl no urbanitzable, però Batlle proposa estudiar l’abast de la subsidència i delimitar l’àmbit d’actuació. Si les afectacions persisteixen, el dictamen planteja completar l’edificació existent i habilitar un parc i un mirador aprofitant el desnivell respecte del nucli urbà. En canvi, si el terreny deixa de presentar problemes de subsidència, la proposta implica construir un ecobarri i un camí mirador.

El barri de la Botjosa, amb una illa on sol hi han construïts dos habitatges, un 10% / Batlleiroig

Al barri de la Botjosa, antiga colònia minera, una part dels edificis es troba abandonada i, a causa de la proximitat amb el runam petit, el barri pateix els efectes de la sal transportada per l’aigua i el vent. Aquesta situació ha malmès els materials de construcció i ha provocat l’oxidació de les estructures metàl·liques. Es tracta d’un àmbit amb una baixa densitat de població. De fet, hi ha una illa en què només està edificat un 10% del sòl, amb dos habitatges. També acull el Centre de Visitants del Geoparc.

Davant la manca de serveis i d’un espai públic "de qualitat" detectada pel dictamen, Batlle planteja una reforma urbana basada en la rehabilitació dels edificis existents per preservar-ne la identitat, la construcció d’equipaments de proximitat i d’habitatges per a joves, la renaturalització i la millora dels espais verds, així com la conversió del barri en un espai de memòria política.

El barri de l’Estació va ser un dels més afectats per l’activitat minera a Sallent. Construït l’any 1980, els primers problemes de subsidència hi van aparèixer el 1997. Finalment, el 2009 se’n va decretar el desallotjament forçós i va ser enderrocat. Avui només se’n conserven dos carrers, el parcel·lari —que s’ha anat cobrint de vegetació— i dues cases habitades.

El barri de l’Estació de Sallent, on els edificis van ser enderrocats per problemes de subsidència / Arxiu/Oscar Bayona

El dictamen planteja convertir aquest espai en una nova centralitat, aprofitant que es troba al centre dels vuit àmbits analitzats. La proposta en destaca el potencial per acollir un centre d’atenció als visitants i una zona d’aparcament. A més, el parc central podria esdevenir un espai sociocultural destinat a activitats a l’aire lliure i a la promoció de la salut i l’activitat física. El projecte també preveu la creació d’un viver d’espècies autòctones.

L’aqüeducte de la riera de Soldevila, construït el 1344 (segle XIV) i actualment en desús / Batlleiroig

Finalment, el document aborda la restauració de la riera de Soldevila, un corredor ecològic degradat per l’activitat extractiva. Entre els elements patrimonials de l’espai destaca l’aqüeducte de 1344, actualment en desús. Segons Batlle, la riera té el potencial d’esdevenir un connector de "gran valor ecològic". Per reduir els efectes de la salinització, el dictamen proposa netejar i desbrossar la llera, restaurar la vegetació de ribera i consolidar el camí de la riera de Soldevila.

En conjunt, l’assoliment dels quatre objectius permetria configurar un "Itinerari de la sal", un recorregut que connectaria els vuit espais, contribuiria a resoldre els problemes mediambientals, els integraria en el paisatge i els convertiria en nous espais d’ús ciutadà i d’interès per als visitants.

Subscriu-te per seguir llegint