L’entitat ecologista ProuSal deixa de formar part de la Comissió Municipal de la Mineria de Sallent. El motiu és el seu desacord amb part del plantejament que fa l’estudi que ha sorgit d’aquest organisme i que ha redactat l’arquitecte i paisatgista Enric Batlle, dels barcelonins Batlleiroig, document que, tal com va explicar Regió7, planteja diverses alternatives per afrontar els problemes mediambientals derivats de la mineria i proposa estratègies per integrar els espais en el paisatge natural (el runam gran del Cogulló, el de la Botjosa, les basses, la fàbrica, el buit del barri de la Rampinya, els barris de la Botjosa i de l’Estació, i la riera de Soldevila). L’eix de la discrepància és, a grans trets, que per al gran runam salí del Cogulló, inactiu des del 2019, el treball prioritza integrar-lo com a valor paisatgístic i espai visitable, fent-hi prèviament una intervenció ambiental per reduir-ne els efectes contaminants i per, fins a cert punt, mimetitzar-lo en l’entorn.

Això suposa, a la pràctica, que el treball no situa en un nivell preferent la seva total retirada, que és el que en principi cal materialitzar, ateses les sentències que així ho ordenen. De fet, tal com va explicar Regió7, l’estudi posa aquesta retirada i restitució total entre les tres opcions que cita per al runam del Cogulló, però valora que és una opció molt costosa i amb un elevat impacte ambiental.

En un comunicat, Prou Sal exposa que, integrat dins de la Taula del Llobregat, han format part de la Comissió Municipal de la Mineria i «hem participat activament en les primeres sessions de treball» que ha dut a terme. Però argumenten que en la presentació restringida que es va fer de l’informe Batlleiroig «ja vam manifestar el nostre total desacord amb una visió que no posava l’enfocament essencial en les dues sentències que ICL no compleix i que ningú li fa complir», i que resolen que el dipòsit salí ha d’anar a fora.

Prou Sal argumenta que «el problema dels runams salins és de tal magnitud que creiem absolutament prioritari abordar-lo d’entrada i, per això, demanem l’elaboració d’un estudi interdisciplinari rigorós, que integri les dimensions ambientals, socials, culturals i territorials de l’impacte miner». Un estudi, demanen, que sigui impulsat per la Generalitat «i desenvolupat per grups de recerca de les universitats públiques catalanes, amb la participació d’equips científics i gent del territori», de manera similar «a com es va fer amb els llots dipositats per Erquímia a Flix».

La formació ecologista és especialment crítica i directa quan manifesta que «no volem convertir un desastre mediambiental en una atracció turística ni que el preu sigui l’únic argument a l’hora de dur a terme la reparació». I rebla manifestant que «volem una solució amb criteris mediambientals, diligent, integral, eficient, duradora i que garanteixi una justa assignació de responsabilitats».

En el seu comunicat, Prou Sal també deixa clar que «considerem la mineria com a columna vertebral de la nostra història i la nostra identitat», i que «ens agrada que millori la configuració urbanística del nostre poble, i més si és en benefici de tots els sallentins». Però reiteren que, «primer que tot, creiem que cal complir les sentències i, un cop establerta la manera de fer-ho, aprovada per l’autoritat judicial i garantits els costos, avals, terminis i responsables del procés, podrem abordar amb molta més seguretat i coherència la restauració de la resta d’espais afectats per l’activitat extractiva».

El runam del Cogulló va rebre abocaments entre els anys 1977 i 2019. Té una superfície de 39,8 hectàrees i, tal com assenyala el mateix estudi, «és inestable i genera problemes de contaminació». Actualment, està clausurat i pendent d’execució de sentència. Pel que fa a la seva topografia, Batlle en destaca l’alçada, que ofereix vistes privilegiades. És en aquest sentit, proposa recuperar els camins de servei del runam i convertir-los en itineraris practicables.

Per abordar els problemes de contaminació, el dictamen planteja tres possibles alternatives. La primera és la retirada del runam, una opció molt costosa i amb un elevat impacte ambiental. La segona és el segellat, més econòmica però amb una integració paisatgística complexa. La tercera és la bioremediació, que el document considera l’alternativa més viable.

La proposta combina tècniques de fitoremediació per absorbir la sal i reduir-ne la infiltració, actuacions de bioenginyeria als vessants més inclinats per controlar l’aigua de pluja i prevenir l’erosió, i la reforestació de les zones amb menys pendent. El projecte es completa amb la creació de camins a la part superior del runam per reforçar-ne el valor paisatgístic i convertir-lo en un espai visitable.

La Comissió Municipal de la Mineria de Sallent es va constituir ara fa dos anys amb l’objectiu central de debatre i fixar projectes de recuperació i integració de les zones malmeses per dècades d'activitat minera. Fins ara l’havien integrat representants del govern i de l’oposició de l’Ajuntament de Sallent, dels col·lectius ecologistes Prou Sal (dins de la Taula del Llobregat) i Montsalat, i de Moviments Salins Sostenibles, un dels motors, liderat per l’arquitecte Jordi Ludevid, que en va posar les bases amb actes de debat i recopilació de dades i context.

Subscriu-te per seguir llegint