L’Odissea de Christopher Nolan ha copat un munt de titulars les darreres setmanes, però aquest dissabte, a Palamós, la Transmediterranea Orchestra oferirà la seva a l’escenari de l’Amb So de Cobla. Sense monstres ni fetilleres, però amb fanfàrria i molta energia, el conjunt, ple de músics gironins, farà un concert que recorre sons de Catalunya a Turquia i dels Balcans a Algèria en un autèntic viatge mediterrani. “No sé si serà tan llarg com l’Odissea, però!”, fa broma Xavi Pendón, tenora i clarinet del projecte.

Ell, com algun altre dels músics, formava part del grup Biflats, i ara es reinventa sense perdre l’essència. “La idea és fer una banda amb aquesta sonoritat tan nostra, però un repertori amb peces de diferents indrets de la Mediterrània, també nostrades”, assegura. El projecte és ben recent i, de moment, només s’ha mostrat per la Festa Major de Blanes i en l’Ethno Catalonia de Banyoles. L’estrena serà l’octubre en la Fira Mediterrània de Manresa. Igualment, les sensacions són “molt positives”, afirma Pendón, que admet que “sempre tens marge de millora i coses a aprendre, i com a grup hi creiem, però, si no comences per cap lloc, no hi haurà res a millorar”. Les sinergies, això sí, ja estan d’allò més treballades. Pendón, per exemple, toca des que té set anys amb el trompetista Raül Gallego.

Una imatge del concert a Blanes. / Ismael Muela

Tots dos, blanencs com el tible i saxo Jordi Casas Turon, fan part d’un conjunt amb un bon grapat de gironins més: Ari Gispert (Salt, trompeta), Marina Planellas (Girona, trombó), Miquel Vilarrasa (Riudaura, trombó) i Ferran Reig (Tortellà, teclats i trombó). La formació es completa amb Albert Enkaminako a la percussió, Darío García a la tuba, i Pol Fuentes a la veu i guitarra. El concert que faran a Palamós tindrà dues facetes: “Una versió més per escoltar cançons, com la Canción del Fuego Fatuo de Manuel de Falla, i una part molt més festiva, de ballar”, explica Pendón.

“Juguem amb la idea que tota la música d’aquest territori està connectada, barrejada, i ens basem en això per agafar cançons molt diferents i tocar-les en el mateix repertori sense que sigui una cosa estranya”, afirma el blanenc. Aquesta connexió, a més, serveix per unir peces i cultures d’arreu. “Hi ha música dels Balcans, sefardita, espanyola, d’Algèria, Turquia, Itàlia… En aquest món globalitzat, volem ser una conseqüència positiva”, aspira, i -perquè no?- “espero també poder col·laborar amb músics d’altres indrets i fer alguna cosa bonica. Connectar a través de la música”.

Pendón gaudeix de valent amb la fanfàrria i els instruments de cobla, i defensa que “aquest tipus de projectes són necessaris en l’oferta cultural que hi ha o hauria d’haver-hi a Catalunya, música d’arrel, amb so de cobla, amb certa llibertat i sense pensar en el que és més comercial”. Com a col·lectiu, a més, sempre han considerat que “la sonoritat de cobla és una cosa que es pot internacionalitzar”, així que “un dels objectius seria poder anar a tocar a altres països amb aquests instruments, i que la gent vegi que poden tocar tota mena de músiques”, confia Pendón.

Una imatge del concert a Blanes. / Ismael Muela

És un exercici que, en certa manera, practica amb un altre dels seus projectes, on també coincideix amb Enkaminako: la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra. “Actuem molt més a l’estranger que a Catalunya”, comenta el mateix dia que marxen a fer tres concerts a Sèrbia. “Em passa, sovint, quan som a certs festivals, que penso que una tenora, aquí, com a mínim sorprendria!”, confessa. Amb la gresca mediterrània que duran a Palamós per l’Amb so de cobla, tocarà sorprendre amb un repertori que fa honor al seu nom: Transmediterranea Orchestra.

Subscriu-te per seguir llegint