Un any després que es presentés un esborrany que la Generalitat va avalar, però sense estar-ne del tot convençuda —quedava pendent “reforçar i matisar” algunes qüestions—, el pla elèctric definitiu del Govern espanyol ha aconseguit seduir Catalunya. El document, presentat aquest dijous a Girona pel secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, davant la consellera Sílvia Paneque, assegura noves xarxes elèctriques i més punts de connexió, cosa que es traduirà en l’esperat desbloqueig de diversos projectes que l’Executiu català considera clau. A les comarques de Girona, es contemplen les ampliacions de les subestacions de Bescanó i Santa Llogaia, per gararantir el subministrament dels futurs campus de Salut i de la dessalinitzadora de l'Alt Empordà.

Després d’un treball tècnic “molt complex” i dut a terme en diàleg amb els ajuntaments i el Govern, Catalunya passarà de disposar dels 1.800 megawatts previstos en l’esborrany inicial als 3.800 recollits en aquesta versió final. Groizard ha definit la planificació com a “històrica per a Catalunya” i ha assegurat que servirà per “modernitzar i ampliar” la xarxa de transport d’energia.

“És una oportunitat perquè Catalunya avanci en renovables, emmagatzematge elèctric, teixit industrial, serveis públics i habitatge”

Joan Groizard

— Secretari d’Estat d’Energia

“Es tracta d’una oportunitat perquè Catalunya avanci en renovables, emmagatzematge elèctric, teixit industrial, serveis públics i habitatge”, ha subratllat el secretari, que també ha afirmat que el pla millorarà la qualitat de vida de la gent i l’activitat econòmica.

Paneque ha sostingut que l’execució d’aquestes inversions elèctriques suposarà “un abans i un després” en matèria d’energia: “Podem parlar d’una pluja fina d’electricitat per a tot Catalunya”. “L’augment de potència elèctrica i els nous punts de connexió facilitaran la posada en marxa d’una sèrie d’inversions molt rellevants”, ha afegit.

“L’augment de potència elèctrica i els nous punts de connexió facilitaran la posada en marxa d’una sèrie d’inversions molt rellevants”

Sílvia Paneque

— Consellera de Territori, Transició Ecològica i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Les futures dessalinitzadores, Foix i Tordera II —aquest tipus de plantes ja són el segon gran consumidor elèctric de Catalunya després de Renfe—, tindran assegurada la potència elèctrica necessària perquè puguin operar. Es tracta de dues infraestructures imprescindibles, segons l’estratègia del Govern, per augmentar la resiliència hídrica davant de possibles sequeres. Però el document actualitzat també ofereix un punt de connexió per a la planta prevista al nord de la Costa Brava, que encara no té sobre la taula un projecte definitiu. Es farant ampliant la subestació de Santa Llogaia (Alt Empordà), que banda d'assegurar el subministrament a la futura dessaladora, reforçarà tant la distribució a la comarca com la que penja de tot l'eix Santa Llogaia-Olot (de 132 kV).

Els futurs campus de l’Hospital Clínic, a l’Hospitalet de Llobregat, i de l’Hospital Josep Trueta, a Girona, podran ser una realitat després que la planificació reculli punts de connexió que fan viable el subministrament d’energia per a aquests equipaments. La presentació del nou pla, de fet, s’ha fet a prop dels terrenys que ocuparà el nou Trueta. La nova planificació, es farà ampliant la subestació de Bescanó (Gironès) de 400 kV que rep l'energia de la MAT. En conjunt, inicialment es preveu que el nou Trueta i el Campus tinguin una demanda inicial de 35 MW de cara al 2030, que a llarg termini (i fins a completar-lo) pujaran als 94.

En el cas del nou Clínic, l’arribada d’aquest campus al sector de Can Rigalt significarà a llarg termini una transformació de tot el barri.

El secretari d'Estat d'Energia i la consellera de Territori, al costat dels terrenys on s'aixecarà el nou Campus de Salut de Girona / Xavier Pi / ACN

La central hidroelèctrica de bombeig que ha de transformar l’embassament de la Baells (Berguedà) en una megabateria capaç d’emmagatzemar energia renovable depèn que es construeixi la línia elèctrica Vic-Olvan. L’esborrany deixava aquesta actuació per a després del 2030, però el Govern va presentar al·legacions per anticipar les obres i finalment el projecte ha estat inclòs en l’escenari 2030. També s’ofereix energia per a una altra central de bombeig prevista a l’Ebre, a la Fatarella.

Disposar de més punts de connexió i subestacions també donarà més facilitats per a la instal·lació d’alguns parcs d’energies renovables i camps de bateries que estaven pendents de saber com podrien evacuar l’energia de les seves plantes.

El port de Barcelona també té llum verda per disposar de nous punts de connexió i avançar així en el seu procés d’electrificació. Quan es duguin a terme les obres, la infraestructura serà menys dependent dels combustibles fòssils.

La versió definitiva constata la llum verda energètica per a un projecte molt important per al Govern de Salvador Illa: la gigafactoria d’intel·ligència artificial (IA) que es planteja construir a Móra la Nova.

La nova subestació de la zona del polígon petroquímic comptarà amb noves posicions —cada posició és una mena de punt on es connecta un element del sistema elèctric—. Això equival a una major disponibilitat de subministrament elèctric, fet que permetrà a les empreses de la zona accelerar el procés de descarbonització i reduir emissions, una demanda històrica del sector.

El pla dissenyat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic inclou més electricitat per als trens. Aquesta mesura facilita noves connexions ferroviàries i millores pendents en el sistema ferroviari català.

El hub audiovisual de les Tres Xemeneies depèn del trasllat de la subestació Badalona a l’altra banda de les vies del tren, on passarà a denominar-se Transbadalona. Aquest nou punt de connexió, ja garantit, deixarà espai lliure per a la construcció de les oficines i el Media City, permetrà construir habitatge a la zona i oferirà més competitivitat a les empreses dels polígons adjacents.

La nova planificació elèctrica ha de ser una oportunitat per a una quantitat important d’empreses que vulguin transformar-se i fer un salt pel que fa a transició ecològica. Diversos polígons, entre els quals destaquen el de Quatre Pilans, a Lleida; el de Montblanc; els del Vallès —amb una nova posició a les Franqueses—; els del Penedès —a Subirats—, i el de l’Espluga de Francolí, disposaran de les connexions requerides per continuar creixent.

De manera indirecta, diverses de les noves subestacions o ampliacions de subestacions permetran construir noves promocions d’habitatge. Això s’aconsegueix amb el que s’anomena “suport a la distribució”, és a dir, reforçant les xarxes que envien electricitat directament a les llars.

Notícies relacionades

Barcelona disposarà de més subestacions de les previstes inicialment, tal com va reclamar el Govern, per garantir el subministrament, aportar seguretat a les xarxes elèctriques de transport i facilitar després la distribució, que depèn majoritàriament d’Endesa, la principal companyia de Catalunya.