Veïns de Súria i Callús s’han organitzat en una plataforma (Migcardenerviu) per aturar el projecte de planta de biogàs que una empresa privada promou en terme de Sant Mateu de Bages, però a prop de tots dos pobles i, especialment, del nucli surienc. D’entrada, discrepen del model en si mateix. És a dir, d’aquest tipus d’instal·lacions, que qualifiquen de macroplanta, de tractament de les dejeccions ramaderes per produir energia.

Consideren que són iniciatives empresarials en favor d’un «negoci privat», i que, per l’àrea on es projecta, «es ven com la solució a un problema que no tenim. Al Bages no hi ha excedents de dejeccions ramaderes, tret d’algun indret puntual. Per omplir-la caldrà importar purins de lluny o fomentar més macrogranges a l’entorn», argumenten. Entre el llistat de greuges que hi veuen, exposen sobretot un potencial augment del trànsit de camions específics per a aquesta instal·lació i la generació de pudors.

Un dels seus portaveus, Salvador Jofre, argumenta que el projecte presentat conté «llacunes i imprecisions» que considera que afecta aspectes clau, com els abans esmentats dels trànsits i les potencials males olors.

Però per a la plataforma, el problema ja parteix del plantejament general, segons exposa Miquel Sala. «Les dejeccions ramaderes no són un residu, són un subproducte molt valuós com a adob, s’ha fet servir tota la vida. La comarca pràcticament no és excedent de dejeccions ramaderes. I menys els municipis de Súria i Callús en concret. N’hi ha algun que sí, però el conjunt no ho és».

I, des del punt de vista tècnic, retreu que «els promotors d’aquest tipus d’instal·lacions venen que solucionen el tema dels purins. Però el problema dels purins són els nitrats i la contaminació que generen. I el digestat final que resulta de tot el procés porta igualment nitrats, tot i que amb una matèria transformada, menys orgànica. Quan el que falta al sòl que tenim aquí és més matèria orgànica».

Per a Sala, amb el mapa que hi ha al Bages de granges i d’excedents tindria certa lògica, «i seria realment economia circular, que el que es plantegés fossin petites plantes de biogàs que donin suport a petites comunitats de granges que poden escampar una part del purí en terrenys agrícoles de l’entorn, perquè és necessari, i si tenen un excedent tractar-lo en aquestes petites instal·lacions mancomunades per, alhora, ser ells mateixos els que es puguin alimentar energèticament del metà que es produeix». «Però del que aquí estem parlant», hi afegeix, «és de la planta de biogàs més gran de Catalunya, d’un negoci d'una multinacional que aprofita subvencions perquè sembla que Europa demana que Catalunya i Espanya siguem els productors de gas per no haver-lo d'importar».

Tant Jofre com Sala, i també Joan Ribera, un altre dels portaveus de la plataforma, retreuen que amb un terme municipal de l’extensió de Sant Mateu de Bages, el més gran de tota la província de Barcelona, s’hagi projectat la futura planta lluny del seu nucli però al límit amb Súria. Els promotors es beneficien en aquest punt, una finca (can Torres) de Sant Mateu limítrof amb el polígon surienc de la Pobla, de la proximitat amb l’eix del Cardener (C-55). I és aquesta ubicació, a la banda esquerra en sentit Cardona i a uns dos quilòmetres al sud del centre urbà, la que desperta tots els recels de la plataforma.

Per una banda, pel moviment de vehicles pesants que pot generar. El càlcul de la plataforma és de 118 camions diaris més per la C-55, tot i que les xifres del projecte són notablement inferiors. Ribera, però, diu que en el projecte no es té en compte que «qualsevol dels camions ha de fer dos trajectes, un d’anada i un de tornada, una cosa és parlar de camions i una altra de trànsits», i que «només es parla dels que han de fer el transport de les dejeccions, però també n’hi han d’arribar de transport de productes químics per al funcionament de la planta, com ara la neteja d’elements».

El projecte assegura que aquest accés dels camions a la futura planta es farà directament passant només per la C-55, en cap cas per nucli urbà. Però els membres de la plataforma no es creuen que en més d’una ocasió no sigui així, «tenint en compte que per als que venen de Manresa han d’anar a girar a l’accés de Can Sivilia, i això suposa fer una volta de gairebé 5 quilòmetres». I també pel fet que «els que vinguin de la banda de Castelladral i Serrateix, no tenen cap altra alternativa que passar per una part del nucli urbà de Súria. De la mateixa manera que els que baixin de Sant Mateu han de passar com a mínim per una part de Callús, pels Manxons».

Pel que fa a les pudors, consideren «impossible» que no n’hi hagi i que aquestes no acabin arribant al poble «amb 200.000 tones l’any de purins a tractar i tot el procés que han de seguir». Tot i que el tractament principal es produeix en compartiments estancs, Jofre, Sala i Ribera veuen altres circumstàncies problemàtiques, «com és el mateix transport, ja que els camions circularan amb aquesta matèria», i també que, «tot i que la bassa serà tancada, hi ha també una campa per a l’assecatge del digestat, i no ens podem creure que això no emeti algun nivell de males olors».

A més, en aquest sentit retreuen els càlculs de vents del projecte. «Dibuixen una mena de figura, en la qual el vent sembla que va cap a la serra de Castelltallat, s'estavella allà i desapareix», retreuen. I apunten que la plataforma disposa de les dades de les direccions del vent d’un període de cinc anys d’una estació de Súria integrada a la xarxa meteoclimàtic, «que ens mostra que, en el dia a dia, aquí a Súria al matí el vent ve més aviat de nord i nord-oest, i a les tardes ve de sud i sud-oest, que portaria les olors directes al poble. Tant de bo amb això ens equivoquéssim, però el vent ens ve cap aquí i no s'estavella a la serra de Castelltallat i desapareix».

Recentment, la plataforma n'ha fet una reunió informativa a Callús explicant els seus arguments, i cal recordar que el ple municipal de l'Ajuntament de Súria va aprovar una moció de rebuig a la ubicació d'aquesta planta de biogàs.

Acte informatiu de la plataforma a Callús / CALLÚS VIU

Tal com ha anat explicant Regió7, la planta la promou la companyia basca Nortegas Renovables, amb l’assessorament tècnic de l’enginyeria manresana Grup Solucions. Preveu una planta de biometà en uns terrenys de cinc hectàrees, amb una inversió de més de 14 milions d’euros, per produir 54 GWh anuals de biometà, 620 m³ diaris, l’equivalent al consum mitjà de més de 8.000 famílies. Segons el projecte, es proveirà dels residus agrícoles, ramaders i agroalimentaris que es generen al seu entorn, en un radi d’uns quinze quilòmetres, on hi ha comptabilitzades 959 explotacions ramaderes d’una quinzena de municipis bagencs.

La futura instal·lació contempla aprofitar energèticament la degradació de 200.000 tones de matèria orgànica (el 40% de les 500.000 que es generen a l’entorn) per generar biogàs, el qual serà processat per obtenir biometà, un cop retirat el diòxid de carboni (CO₂), en un procés de «digestió», de descomposició dels microorganismes, un cicle que té una durada aproximada de 55 dies. Quan es va donar a conèixer, els dissenyadors de la planta argumentar que la tria del terreny respon a la forta pressió ramadera del Bages, un factor que garanteix matèria primera suficient perquè la planta sigui viable. Segons els seus estudis, en un radi de 10 quilòmetres hi ha tres vegades més matèria orgànica de la que consumirà la planta.

Subscriu-te per seguir llegint