El president de l’Argentina, Javier Milei, ha posat sobre la taula un dels plans més polèmics del seu mandat: convertir el país en un gran espai d’experimentació per a la intel·ligència artificial. La proposta, presentada en un article al Financial Times i signada també pel ministre de Desregulació, Federico Sturzenegger, defensa eliminar traves legals, reduir impostos a les grans tecnològiques i permetre la creació d’empreses “no humanes” gestionades per robots o agents d’IA.

La idea és tan impactant com preocupant: fer de l’Argentina un paradís per als tecno-oligarques, on les grans corporacions puguin provar tecnologies sense els límits que imposen altres països. Milei ho ven com una oportunitat històrica de prosperitat i productivitat, però els crítics hi veuen una amenaça directa contra els drets laborals, la privacitat, la democràcia i la capacitat de l’Estat per protegir els ciutadans.

Un país convertit en laboratori de la IA

El pla de Milei implica obrir la porta a una IA sense regulació o amb una regulació mínima. Això vol dir que les empreses tecnològiques podrien desenvolupar sistemes algorítmics amb molt menys control públic que en altres mercats.

Un dels punts més inquietants és la possibilitat de crear corporacions no humanes: empreses administrades per agents d’intel·ligència artificial o robots, amb personalitat jurídica pròpia. En la pràctica, això planteja una pregunta enorme: qui respon si una empresa gestionada per IA comet abusos, discrimina treballadors, vulnera dades personals o causa danys econòmics?

Milei assegura que “la intel·ligència artificial ens alliberarà de les limitacions del cervell humà” i defensa que el país està “obert a fer negocis”. Però darrere d’aquest missatge optimista hi ha un canvi de model profund: menys Estat, menys regulació i més poder per a les grans corporacions tecnològiques.

L’aliança amb Peter Thiel, el magnat de Silicon Valley

Aquest gir arriba en un moment clau: el magnat Peter Thiel, cofundador de PayPal i Palantir, ha reforçat els seus vincles amb l’Argentina. Thiel s’ha reunit amb Milei i ha comprat una mansió milionària en una zona exclusiva de Buenos Aires, un moviment que ha disparat totes les alarmes.

No es tracta d’un inversor qualsevol. Palantir és una de les companyies més influents del món en anàlisi massiva de dades, tecnologia militar i sistemes de vigilància. La seva proximitat amb governs, serveis de seguretat i projectes d’intel·ligència artificial fa que qualsevol pacte polític al seu voltant sigui especialment sensible.

Milei i Thiel comparteixen una visió molt propera al tecnolibertarisme: menys regulació, menys impostos i més llibertat per al capital privat. També comparteixen sintonia política amb l’entorn de Donald Trump, un altre nom que apareix al darrere d’aquest nou mapa de poder tecnològic i ideològic.

Què passarà a partir d’ara?

Si aquest pla tira endavant, l’Argentina podria convertir-se en un espai privilegiat per a empreses de Silicon Valley que busquen provar sistemes d’IA amb menys obstacles legals. Això podria atraure inversions, però també obrir la porta a riscos enormes.

Aquest nou ecosistema funcionaria com una mena de zona d’experimentació: empreses amb avantatges fiscals, normes més flexibles i capacitat per operar amb sistemes automatitzats. En lloc de ser només un mercat tecnològic, l’Argentina podria passar a ser un camp de proves per a models d’empresa que encara generen molts dubtes ètics i legals.

Els primers afectats serien els treballadors argentins, que podrien veure com algunes feines són substituïdes per automatitzacions sense prou protecció laboral. També en podrien sortir perjudicats els ciutadans, si aquestes tecnologies utilitzen dades personals, prenen decisions automatitzades o influeixen en serveis bàsics sense transparència.

El moviment antidemocràtic que hi ha al darrere

El nom de Peter Thiel també està vinculat al moviment neoreaccionari, conegut com a Il·lustració fosca. Aquest corrent, associat al pensador Curtis Yarvin, defensa que la democràcia liberal és un sistema esgotat i que hauria de ser substituïda per formes de govern més tecnocràtiques, controlades per executius, empresaris o elits tecnològiques.

Aquest pensament encaixa amb iniciatives com els Network States, territoris o ciutats semiautònomes on els grans inversors volen experimentar amb noves formes de govern, economia i tecnologia. Projectes com Próspera, a Hondures, o les ambicions de Praxis a Groenlàndia han estat assenyalats com a exemples d’aquest model: espais amb menys control estatal, menys impostos i una presència molt forta del poder privat.

El perill és que aquest tipus d’experiments no afecten només la tecnologia. També afecten la manera com s’organitza la societat, qui pren les decisions i qui queda protegit quan les coses van malament.

Una aposta que pot canviar l’Argentina

Milei presenta el seu pla com una via ràpida cap al futur, però els riscos són evidents. Una Argentina sense regulació per a la IA podria atraure diners i empreses, però també convertir milions de persones en subjectes d’un experiment tecnològic sense garanties suficients.

La gran pregunta és si el país vol ser protagonista de la revolució digital o si acabarà convertit en el pati de proves dels magnats tecnològics. Perquè quan la política es posa al servei dels algoritmes i dels milionaris de Silicon Valley, el futur pot deixar de pertànyer als ciutadans.