El proper 15 d'octubre, l'Observatori del Roque de los Muchachos es convertirà en l'epicentre mundial de l'astrofísica d'altes energies amb la posada en marxa del CTAO-Nord.

Equipada amb quatre grans telescopis, anomenats LST, aquesta instal·lació permetrà estudiar alguns dels fenòmens més violents del cosmos mitjançant l'anàlisi de les cascades de partícules que es desencadenen quan els rajos gamma emesos per aquests fenòmens arriben a l'atmosfera terrestre.

El nou CTAO-Nord forma part del Cherenkov Telescope Array Observatory, una iniciativa internacional que també preveu la posada en marxa d'un altre centre d'observació al desert d'Atacama a Xile (el CTAO-Sud). El primer dels telescopis del nord, dissenyat com a prototip, va ser inaugurat l'any 2018.

El projecte CTAO compte amb una molt destacada participació de diversos centres d'investigació espanyols, com l'Institut d'Astrofísica de les Canàries (IAC), l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC), l'Institut de Ciències de l'Espai (HISSI-CSIC), l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) i l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB).

En el cosmos hi ha fenòmens tan extrems, com els forats negres o les estrelles de neutrons, que són capaces de generar emissions ultraenergètiques en forma de rajos X o gamma.

Oscar Blanch, investigador adscrit a l'IFAE, coordinador tècnic dels telescopis LST i coordinador nacional de CTAO-Espanya, ha destacat, per a La Vanguardia, que quan detectem llum d'alta energia “sabem que, en algun lloc, s'ha produït un procés capaç d'accelerar partícules a energies extraordinàries”.

Aquests fluxos poden viatjar enormes distàncies a través de l'espai. Afortunadament, l'atmosfera de la Terra els captura abans que arribin a la superfície, on serien molt perjudicials per a la vida.

Quan els rajos gamma assoleixen el nostre planeta, interaccionen amb les molècules de l'aire transferint-los gran part de la seva energia.

Això provoca una cascada de partícules subatòmiques que viatgen a través de l'atmosfera a una velocitat superior a la de la llum en aquell medi (la física prohibeix que res no pugui desplaçar-se més de pressa que la llum en el buit, però és possible fer-ho en altres mitjans, com per exemple en l'aire). El resultat visible és una tènue i efímera il·luminació, coneguda com a llum Cherenkov.

Els telescopis LST estan dissenyats per captar aquests ràpids esclats, i amb la seva capacitat per dirigir la seva mirada a qualsevol punt del firmament en qüestió de segons, els astrònoms podran estudiar els fenòmens més extrems de l'univers i localitzar el seu origen.

Els dos centres, a les Canàries i a Xile, es complementaran en el tipus de fonts que estudiaran. Així, mentre que el CTAO-Sud a Atacama s'especialitzarà en el rang d'energia més elevat per estudiar el centre de la nostra galàxia, el CTAO-Nord de les Canàries s'enfocarà al sector de menor energia dins d'aquest espectre, la qual cosa és ideal per detectar els rajos gamma procedents d'esdeveniments més llunyans la radiació dels quals arriba més atenuada.

Els fenòmens còsmics més energètics de l'univers emeten radiació en un rang summament ampli de rajos gamma, la qual cosa fa que els satèl·lits en òrbita i els telescopis Cherenkov terrestres s'integrin perfectament.

En concret, els satèl·lits capturen de forma directa la banda inicial i menys extrema dels rajos gamma, mentre que els instruments en superfície aprofiten l'atmosfera per detectar indirectament les emissions de molt alta energia.

Però el gran avantatge del CTAO rau que converteix la mateixa atmosfera en una gegantina pantalla de detecció i, a més, en la seva velocitat per reaccionar a les alertes emeses pels satèl·lits.

El desplegament de la xarxa de telescopis gegants LST va començar a materialitzar-se a partir del 2015, quan el consorci internacional va seleccionar l'Observatori del Roque de los Muchachos com la seu definitiva del CTAO-Nord.

El fet que La Palma allotgi aquesta instal·lació, puntera al món, representa una magnífica oportunitat per a la ciència al nostre país. En aquest sentit, Iván Agudo, investigador del CSIC en l'IAA, < a href=”https://www.ice.csic.es/?view=article&id=1041:una-colaboracion-internacional-inaugura-en-la-palma-los-cuatro-telescopios-que-estudiaran-el-universo-mas-energetico&catid=8” target=”_blank” rel=”nofollow noreferrer”>comenta que això suposa “un enorme avantatge competitiu per atreure i retenir talent científic”.

L'estrena del proper 15 d'octubre marcarà el punt de transició des de la fase de disseny i construcció a l'operativa. Però, segons Oscar Blanch, encara hauran de realitzar-se tasques de posada en marxa i de validació abans que puguin començar, de forma rutinària, les feines científiques.

En paraules d'aquest investigador, ara comença una etapa emocionant, en la qual la feina conjunta d'aquests telescopis ens permetrà obrir una nova finestra a l'univers.