Les atencions de la línia 900 900 120 per violència masclista a les comarques gironines han crescut amb força durant la primera meitat d'aquest any. Entre gener i juny de 2026, el servei en va registrar 510, davant de les 367 del mateix període de l'any passat. Són 143 més i un increment del 39% en només un any.

La xifra és, a més, la més elevada de la sèrie disponible almenys des de 2019. Fins ara, el màxim s'havia registrat durant el primer semestre de 2020, amb 491 atencions. El 2021 en van ser 481; el 2022, 404; el 2023, 473; el 2024, 385, i el 2025 es va tocar el mínim del període, amb 367. Aquest 2026, per tant, no només es reverteix la baixada de l'any passat sinó que se supera en un 3,9% l'anterior màxim.

En la gran majoria dels casos és la mateixa dona afectada qui contacta amb el servei. Així passa en 423 de les 510 atencions, el 82,9% del total. En 63 casos —un 12,4%— telefona un familiar o una persona propera; en 18 ho fa un professional i en sis, altres persones.

Pel que fa al gènere de qui fa la trucada, 506 de les 510 atencions corresponen a dones, el 99,2%, mentre que quatre les fan homes.

La informació disponible sobre la relació amb l'agressor evidencia també el pes que té la violència exercida per parelles i exparelles. Entre els registres en què consta aquesta variable, 196 situen l'agressor com la parella actual i 164 com l'exparella. En conjunt són 360 dels 396 casos amb aquesta informació, és a dir, el 90,9%.

En la classificació per àmbits, el patró és similar. 411 registres, un 88%, corresponen a l'àmbit de la parella. A molta distància apareixen l'àmbit sociocomunitari, amb 23; el familiar, amb 15, i el laboral, amb 10.

Les dades també mostren que conviure o no amb l'agressor divideix gairebé per la meitat els casos en què consta aquesta informació. En 206 dels 399 registres hi havia convivència amb l'agressor, un 51,6%, mentre que en 193 no n'hi havia.

El detall territorial situa Girona com el municipi identificat amb més volum, amb 148 atencions, el 29% de les 510 registrades. A continuació apareixen Figueres, amb 45; Lloret de Mar, amb 28; Blanes, amb 23; Roses i Salt, amb 14 cadascun, i Olot, amb 13.

Sant Feliu de Guíxols registra 11 atencions; Palafrugell, nou, i Banyoles, set. Tot i això, aquesta distribució municipal s'ha d'interpretar amb cautela perquè una part important dels registres no concreta la població. N'hi ha 95 que apareixen com a «municipi protegit», 79 sota la categoria genèrica «comarques gironines» i 24 com a «dada protegida». En total, són 198 atencions sense un municipi identificat públicament.

La necessitat d'orientació jurídica té un pes destacat en les consultes. 160 de les 510 atencions, un 31%, van requerir assessorament legal. La informació general representa 150 atencions, prop del 29%, mentre que l'assessorament psicològic i el social sumen 94 atencions cadascun, aproximadament un 18%.

El contacte amb el telèfon comporta, en molts casos, continuar l'atenció a través d'altres recursos. En concret, 320 de les 510 atencions, un 63%, van acabar amb una derivació. En 185 casos no es va fer cap derivació i en cinc no consta aquesta informació.

Subscriu-te per seguir llegint