Maricarmen Abascal va morir el dia 23 de setembre, quan va ser expulsada a puntades de peu i en llitera de la casa on havia viscut setanta anys. Enhorabona als organitzadors, tant sobre el terreny com, sobretot, a distància, d’un operatiu que va complir al peu de la lletra el seu objectiu, un triomf de la maquinària de l’Estat. No només es va executar el desnonament immobiliari, perquè una espanyola corrent no té dret a viure a l’Espanya de luxe, sinó que també es va aplicar el mot en la seva accepció d’«admissió que un malalt no té possibilitats de curació». La insensibilitat mostrada primer pel Govern en executar el cruel ultratge, i després per la dreta en intentar desacreditar una dona de 87 anys perquè no era la víctima perfecta, els permetrà assimilar, sinó assaborir, el desenllaç impecable.

Maricarmen, que viu al cel, d’on no la podran desallotjar ni els capitostos d’Interior ni les serres radials emprades per forçar l’entrada a la seva casa terrenal, ha desmuntat la farsa d’un Govern que se n’ha rigut dels seus llogaters en situació precària. I també d’una oposició que, a partir de les eleccions, imposarà la llei del més fort. Desarmada, hospitalitzada i morta, Maricarmen s’ha convertit, fins i tot per als qui la insulten, en la dona clau de la legislatura. A Sánchez no l’haurà fet caure la frivolitat de Puigdemont, sinó una anciana sola que ha triat el camí més espinós per al seu viacrucis.

La gossada immobiliària ja no permet ni plorar els morts, i a sobre pretén que les víctimes siguin herois. Tanmateix, Maricarmen Abascal crema perquè il·lumina les vergonyes d’una cobdícia malaltissa que no distingeix ideologies. Esquarteraran cada tret de la seva biografia, perquè se’ls fa insuportable que desemmascarés des d’una llitera la màfia piramidal del totxo. Per acabar-ho d’adobar, la seva mort demostra que els voltors, els buròcrates i els antiavalots eren superflus davant d’una dona afeblida pels anys i la tristesa. Tanmateix, calia escenificar la seva derrota com a escarment abans que morís, i d’aquest error cruel avui en broten les flors.

Subscriu-te per seguir llegint