El nombre de persones que van rebre la prestació d’ajuda per morir a la província de Girona va créixer amb força durant el 2025. Segons l’informe anual de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, al llarg de l’any es van realitzar 36 prestacions d’eutanàsia a Girona, davant de les 22 de l’any anterior. L’increment és del 63,6% en només un any.

L’augment també es produeix en el nombre de peticions. El 2025 es van registrar 65 sol·licituds procedents de la província de Girona, mentre que el 2024 n’havien estat 45. Això representa un increment del 44,4%. En el conjunt de Catalunya, l’any passat es van presentar 499 sol·licituds i es van efectuar 233 prestacions.

L’evolució gironina segueix, per tant, la tendència ascendent que es registra al conjunt del territori. A Catalunya, les sol·licituds van créixer un 39% respecte del 2024 i les prestacions un 64%, fins a arribar a les 233. Des de l’entrada en vigor de la llei, el juny del 2021, tant les peticions com les prestacions han mantingut una tendència a l'alça.

L’informe també permet observar diferències importants entre comarques. En aquest sentit, la Garrotxa va ser el 2025 la comarca catalana amb la taxa més alta tant de sol·licituds com de prestacions d’eutanàsia per habitant. Va registrar 15,8 sol·licituds i 9,5 prestacions per cada 100.000 habitants, que en termes absoluts equivalen a deu peticions i sis prestacions. La resta de comarques gironines presenten realitats diverses. L’Alt Empordà va comptabilitzar onze sol·licituds i set prestacions; el Baix Empordà, onze i deu, respectivament; el Gironès, disset sol·licituds i tres prestacions; la Selva, dotze i set; la Cerdanya i el Ripollès, una de cada; i el Pla de l’Estany, una sol·licitud i cap prestació.

La diferència respecte a l’any anterior és especialment visible en el conjunt de Girona. El 2024, la regió sanitària gironina presentava una taxa de 5,02 sol·licituds i 2,51 prestacions per cada 100.000 habitants. El 2025 aquestes taxes van pujar fins a 7,4 sol·licituds i 3,9 prestacions per cada 100.000 habitants.

En el conjunt de Catalunya, gairebé dos terços de les sol·licituds es van iniciar des de l’atenció primària. Concretament, un 63,53% procedien d’aquest àmbit, davant del 26,05% dels hospitals, el 10,02% de l’atenció intermèdia i el 0,40% de residències.

Pel que fa al lloc on es va practicar l’eutanàsia, el 39,49% de les prestacions es van fer al domicili, mentre que el 38,20% es van efectuar en un centre hospitalari. Un altre 13,73% van tenir lloc en centres residencials i un 8,58% en centres d’atenció intermèdia.

Les persones que van rebre la prestació tenien de mitjana 74,7 anys. Les dones van representar el 53,22% dels casos i els homes el 46,78%. Entre les patologies de base, les més freqüents entre les persones que van rebre l’eutanàsia van ser les neurològiques, amb un 29% dels casos, seguides de les oncològiques, amb un 24%.

L’informe també assenyala que 144 persones van morir abans de poder completar el procediment durant el 2025. La majoria patien malalties oncològiques i el temps mitjà entre la primera sol·licitud i la mort va ser de 28,1 dies. La Comissió destaca que una part significativa de les persones inicia el procés en fases molt avançades de la malaltia. En els procediments resolts favorablement, el temps mitjà entre la primera sol·licitud i l’emissió del requeriment per part de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya va ser de 58,5 dies, amb una mediana de 50 dies.

L’informe assenyala una variabilitat elevada entre casos i recorda que una part del termini depèn de la voluntat de la persona sol·licitant, atès que la normativa fixa un mínim de 15 dies entre la primera i la segona sol·licitud, però no n’estableix un màxim.

Des de l’entrada en vigor de la llei, la Comissió constata que els casos són cada vegada més nombrosos i també més diversos. L’organisme considera que aquesta evolució obliga a continuar revisant els procediments i a reforçar els recursos per garantir l’accés i reduir els terminis de tramitació.

Subscriu-te per seguir llegint