El bloc inacabat del carrer Taure, a la Marca de l’Ham, continua sent un dels elements més visibles d’una realitat que sovint queda amagada a Figueres. Fa anys que l’estructura està oberta i, amb el temps, ha patit un incendi i ha acumulat brutícia i residus, en unes condicions que poden posar en risc tant les persones que hi entren com l’entorn. L’edifici té un propietari, a qui correspon el manteniment i la conservació de l’immoble. Davant la situació de degradació, l’Ajuntament també hi ha hagut d’intervenir. El març passat hi va fer actuacions de neteja i retirada de residus i també es va plantejar tapiar l’edifici, però el tancament no s’ha acabat fent efectiu.

Després de les darreres intervencions, l’edifici torna a mostrar signes d’ús, amb matalassos a terra i diversos estris. L’espai ofereix cada vegada menys protecció: continua exposat a la intempèrie i passar-hi la nit es fa especialment difícil quan baixen les temperatures.

Professionals del projecte itinerant de Suara, que treballen a Figueres conjuntament amb els serveis socials municipals, i entitats com Càritas i Creu Roja contacten amb les persones que passen la nit en aquest tipus d’espais. La percepció que traslladen és clara: l’espai «torna a estar pitjor».

Fa setmanes que les persones sense llar es plantegen com afrontaran l’hivern i on trobaran un nou refugi. Però el problema no desapareix quan es buida un edifici. La necessitat de trobar un lloc on dormir continua existint.

El bloc del carrer Taure és fàcil de detectar: es troba davant del Centre Cívic Joaquim Xirau i al costat del camp de futbol de la Marca de l’Ham. La seva ubicació fa especialment visible la degradació de l’edifici i, alhora, el seu ús com a refugi nocturn.

Però aquest edifici no és un cas aïllat. Els professionals que treballen a peu de carrer expliquen que a la ciutat hi ha altres espais similars: solars, edificis abandonats, estructures inacabades o racons allunyats dels itineraris habituals. Són llocs que la majoria de veïns probablement no veuen o no saben què amaguen quan cau la nit.

Per a una persona sense llar, en canvi, poden representar una alternativa precària i insegura on passar la nit, però també més protegida de la mirada quotidiana.

Aquesta realitat també es reflecteix en les dades. A Figueres hi havia 122 persones localitzades en situació de sensellarisme a 1 de novembre de 2025, segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Figueres al qüestionari del Síndic de Greuges de Catalunya. D’aquest total, 95 es trobaven directament al carrer i 27 vivien en cinc assentaments informals.

El municipi disposa de 16 places d’emergència durant les onades de fred, però aquesta capacitat no cobreix el conjunt de persones en situació de sensellarisme.

La diferència entre disposar d’un recurs d’emergència i tenir un lloc on dormir de manera estable és una de les expressions més visibles del problema.

La realitat que troben els professionals tampoc respon a un únic perfil. Figueres és una ciutat de frontera i un punt de connexió amb Girona, Barcelona i França, una situació que afavoreix una mobilitat constant de persones amb trajectòries vitals molt diferents.

Apunten que reduir el sensellarisme a un fenomen vinculat exclusivament a la immigració és una simplificació. «Ens pensem que estem parlant de persones immigrants i cada cop n’hi ha més d’autòctones», asseguren.

Hi ha persones sense documentació, persones migrades i també persones nascudes aquí. Algunes han perdut la feina, d’altres no poden accedir al mercat de l’habitatge i d’altres, per circumstàncies diverses, han acabat sense un lloc on viure. «Hi ha de tot».

Figueres disposa de diversos recursos per a persones en situació de vulnerabilitat, entre els quals hi ha un menjador social amb servei d’àpats i dutxes. Però aquest recurs no és un equipament d’allotjament nocturn.

Una persona pot tenir un lloc on menjar, dutxar-se o rebre atenció social i, tanmateix, continuar sense tenir on dormir aquella mateixa nit.

A més, l’accés a alguns recursos està subjecte a condicions i requisits, com ara l’empadronament a la ciutat. Això pot dificultar l’atenció a persones que arriben a Figueres sense una xarxa de suport i que, tot i necessitar ajuda, no compleixen les condicions d’accés a determinats serveis.

La comparació amb Girona permet entendre millor aquest buit. A la capital de la demarcació, La Sopa ofereix serveis específics per a persones sense llar, entre els quals hi ha àpats, dutxes i allotjament nocturn.

El debat sobre la necessitat d’estendre aquest tipus de recursos més enllà de Girona també ha arribat recentment a l’àmbit territorial. L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, han defensat la creació d’una xarxa territorial d’equipaments per a persones sense llar que permeti distribuir els recursos pel conjunt de la demarcació.

Salellas ha assenyalat que l’atenció està actualment massa concentrada a Girona, mentre que Noguer ha defensat una distribució territorial més equilibrada i ha remarcat que els carrers i les places no poden convertir-se en el lloc on dormin les persones que no tenen llar.

En aquest context, Figueres no disposa actualment d’un equipament nocturn d’aquestes característiques.

Tot plegat coincideix amb un moment en què Figueres ha situat l’habitatge al centre del debat polític. El govern municipal ha presentat el Pla Viure a Figueres, amb un horitzó de cinc anys i l’objectiu d’impulsar l’habitatge de lloguer assequible.

Durant el ple monogràfic sobre habitatge, l’alcalde, Jordi Masquef, va recordar que el Pla Local d’Habitatge estava caducat des de 2010.

En aquest àmbit, l’Incasòl iniciarà pròximament a Figueres les obres de 51 habitatges, amb una finalització prevista per a mitjan 2028. El Govern també ha adjudicat la construcció de 150 nous habitatges protegits de lloguer assequible en quatre solars cedits per l’Ajuntament. En total, les dues actuacions permetran incorporar 201 habitatges assequibles a la ciutat.

La planificació d’habitatge a cinc anys i la necessitat de trobar un lloc on dormir aquesta mateixa nit són problemes diferents, però connectats. Formen part d’una mateixa realitat: les dificultats per accedir a un habitatge i la situació de les persones que queden fora del sistema residencial.

Mentrestant, el bloc del carrer Taure continua esperant una solució. Es pot netejar, tapiar o deixar buit, però cap d’aquestes actuacions resol per si sola la necessitat que ha convertit l’edifici en un refugi.

Notícies relacionades

Les persones que hi han dormit poden acabar marxant, però la necessitat de trobar un lloc on passar la nit continuarà existint.

Subscriu-te per seguir llegint