Vuit anys i encara sorprèn. És complicat trobar noves tècniques, dissenys, inspiracions, missatges o espais buits on crear una obra, però el Monar’t, que se celebra als barris de Can Gibert del Pla i Santa Eugènia de Ter de Girona, ho aconsegueix any rere any. Un projecte que, més enllà de la vessant artística dels murals —en l’edició d’enguany se’n fan una dotzena—, també serveix per dignificar façanes i parets, fer palesa la diversitat cultural dels dos barris i donar veu als veïns i a les entitats.

Pel que fa als murals, n’hi ha de totes les mides. Al número 13 del carrer de Puigneulós, l’artista barceloní conegut com a Aftersun elabora un dels dissenys més grans d’aquesta edició, que aquest dimecres encara no estava acabat, com molts altres projectes. L’enllestirà abans que acabi la setmana, però ja s’hi pot intuir la figura de dues persones.

Aftersun treballa en una façana just al costat d’una altra obra de grans dimensions que l’artista colombià Creto va pintar l’any passat. A pocs metres, travessant el carrer, Inventura Studio, del Brasil, realitza un dels projectes socials d’enguany. També ben a prop, l’artista menorquina Anna Repullo pinta un altre mural al mur del passatge de Campcardós.

El mural d'Inventora Sutudio, al carreg Puigneulós. / Aniol Resclosa

S’hi pot veure una dona que abraça el seu fill. Repullo vol transmetre «la valentia d’una mare que marxa del seu país per poder donar una vida millor al seu fill». És la primera vegada que l’artista participa en el Monar’t, tot i que ja s’hi havia «apuntat en altres edicions» sense ser seleccionada. Diversos companys li havien parlat «molt bé» del festival. Li van dir que hi estaria «de luxe» i assegura que la previsió s’ha «complert». Repullo utilitza pintura plàstica i eines com la brotxa i el rodet.

També treballa amb aquesta tècnica la mexicana Cecilia Astiazarán, que fa dos anys i mig que viu a Barcelona i que participa per primera vegada en el Monar’t. Al número 9 del carrer Taga ja es poden intuir els rostres d’uns nens en el seu disseny. L’artista explica que s’ha inspirat en una fotografia d’una amiga seva amb «uns nens nedant al riu Ter». La seva intenció és transmetre com «l’aigua uneix» i representar «la connexió i l’alegria entre nens que, encara que siguin de diferents ètnies i parlin idiomes diferents, no tenen diferències entre ells».

El disseny d'Anna Repullo al passatge de Campcardòs. / Aniol Resclosa

Perquè el Monar’t no és només pintar parets. Durant tota la setmana, els carrers es converteixen també en un espai de trobada entre artistes i veïns, que segueixen de prop l’evolució de les obres. «La gent comenta què estan fent, parla amb els artistes... És una festa que dura una setmana», explica la veïna de Santa Eugènia, Sílvia Lorenz, que destaca especialment poder veure com, dia rere dia, canvien les façanes del barri. Una transformació que, després de vuit edicions, ja ha deixat empremta a Can Gibert del Pla i Santa Eugènia. L’antic president de l’Associació de Veïns de Can Gibert, Cristóbal Tarifa, ho resumeix en una paraula: «cultura». «És una glòria tenir aquí aquestes pintures», assegura. Al seu parer, les obres també contribueixen a «engrandir el barri».

Però darrere d’aquesta setmana de pinzells, rodets i bastides hi ha molts mesos de preparació. La membre de l’associació d’art Blau Blau, Mariona Terrats, recorda que el festival és «la feina de tot un any». Enguany s’han programat dotze intervencions amb artistes de procedències diverses, després d’un procés «llarg i complex, però molt enriquidor». La selecció de les propostes tampoc és senzilla i una part important del projecte neix de les inquietuds que sorgeixen dels mateixos barris. És precisament aquesta implicació la que permet que el Monar’t traspassi la setmana del festival. «És una forma de fer xarxa i es nota durant tot l’any en la convivència», assenyala Terrats. Els veïns no es limiten a contemplar el resultat final, sinó que participen en un procés que s’allarga durant mesos i que inclou també la votació de les propostes.

És un dels festivals que millor representa la voluntat de fer xarxa i teixir complicitats

QUERALT VILA

— Regidora d’Educació, Participació i Atenció Ciutadana i Centres Cívics

El coordinador d’aquesta edició del Monar’t, Àngel Fernández, posa l’accent en aquesta vessant participativa i social. Una part de les intervencions d’enguany aborden qüestions com l’exclusió residencial, els horts, la solitud no volguda, les cures comunitàries o la salut mental. A això s’hi suma la diversitat d’artistes i procedències, que permet reunir «diferents visions i tècniques artístiques». Després de vuit edicions, però, el festival també es troba amb un repte cada vegada més evident: trobar parets noves. La tria, a més, forma part d’un procés participatiu en què s’impliquen els veïns i que es treballa durant mesos abans que els artistes comencin a pintar.

La regidora d’Educació, Participació i Atenció Ciutadana i Centres Cívics, Queralt Vila, considera que aquesta manera de treballar és, precisament, una de les singularitats del Monar’t. Per a l’Ajuntament, assegura, és un dels festivals que millor representa «la voluntat de fer xarxa, teixir complicitats i fer partícip tot el barri d’un projecte fet per al barri». Vila reivindica també la feina que es fa durant tot l’any perquè, remarca, un projecte d’aquestes característiques «no podria sortir espontàniament de la feina de pocs mesos» i necessita la implicació dels diferents actors.

Subscriu-te per seguir llegint