L’artista emergent Carlota Giró ha viscut un darrer any accelerat: ha publicat el seu primer EP, ha encadenat concerts gairebé cada cap de setmana, ha actuat a l’Acústica de Figueres, ha publicat un nou single i ja treballa en noves cançons per al seu pròxim projecte. Però, per altra banda, té clar que no vol córrer, sinó gaudir del camí sense presses.

Ara, després d’uns mesos intensos, vol tornar a agafar el projecte «de mica en mica». No és casualitat. A poc a poc, el títol del seu primer EP, és també el nom de la primera cançó que va escriure i, d’alguna manera, una idea que continua definint la manera que té d’entendre la música. Giró té 24 anys, és de Figueres i viu a Barcelona. Va estudiar Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment treballa amb infants amb autisme i adolescents. La música, però, ha anat creixent en paral·lel.

No va començar amb la intenció de convertir-se en cantautora. Les cançons van aparèixer mentre estudiava, en una etapa en què ella mateixa no tenia gaire clar quin camí volia seguir. «Estava una mica perduda» i escriure cançons " em va servir per ordenar el que sentia". Amb el llançament del seu EP consolida un projecte que neix des de l’experiència personal. Les seves cançons parlen de dubtes, inseguretats, relacions i processos personals amb què ella mateixa ha connectat i que considera que poden arribar a persones de diferents edats.

L’escriptura ha estat una constant per a Giró des de la infància. Ha fet classes de cant des de petita fins aproximadament a l’etapa de batxillerat i va aprendre a tocar la guitarra de manera autodidacta cap als dotze anys. No va ser fins al voltant del 2020 o el 2021 que va començar a escriure cançons. «No va ser gens racional», recorda sobre el moment en què, simplement, va agafar la guitarra i va començar a veure què passava.

El seu primer EP, A poc a poc, publicat a l’abril, reuneix sis cançons escrites al llarg de cinc anys: les cançons que Giró havia anat escrivint durant aquest període i que representaven diferents moments de la seva vida. L’EP conté tres cançons que són converses amb ella mateixa; les altres tres parteixen de situacions amoroses i de vincles que han estat significatius durant aquests anys. En tots dos casos hi ha una mateixa necessitat: escriure li serveix per «deixar anar» coses pel seu propi benestar.

La primera peça, A poc a poc, parla de la sensació d’estar perduda, de la pressió per haver de decidir què fer amb la vida i de la necessitat de tornar a connectar amb una mateixa. Després va arribar Agredolç, sobre aquelles relacions que poden ser breus però intenses i que deixen alhora un record bonic i dolorós. I després, Sense pressa, Un racó, Posant a lloc i Massa tard. Sis peces que, escoltades juntes, recorren diferents moments personals viscuts durant aquests cinc anys.

Musicalment, Giró es mou entre el pop, l’indie i la cançó d’autor. La guitarra és la base de les composicions, però les produccions incorporen textures contemporànies, sintetitzadors i atmosferes més elaborades. Ella mateixa admet que encara està explorant quin és el seu so. «Potser de sobte em posaré a fer rock». Té ganes de continuar formant-se en cant, guitarra i composició i de seguir fent créixer el projecte musical.

El projecte va començar a agafar embranzida després de publicar el primer single, el novembre de 2025. Un dels moments importants va arribar gràcies a Pegàs de Foc, una incubadora de projectes comunitaris i transformadors adreçats a joves que li va permetre obtenir una ajuda per preparar la presentació del seu primer EP. Giró ja havia començat a moure’s per aconseguir concerts i, en bona part, també li va funcionar l’aposta per documentar el procés a les xarxes socials. Va compartir vídeos de la gravació de les cançons i diferents moments del projecte perquè li agrada mostrar tot allò que hi ha darrere de la música.

Entre el boca-orella, els contactes i els correus enviats a diferents espais, van anar apareixent actuacions. Entre l’abril i el setembre, pràcticament cada cap de setmana hi havia algun concert. Aquell rodatge li va donar confiança i experiència i va acabar desembocant en la seva participació en l’Acústica de Figueres, després de ser seleccionada en la convocatòria per a artistes locals emergents.

Ara, després d’aquesta etapa intensa, vol tornar a centrar-se i recuperar un ritme que li permeti compaginar la música amb la feina. La feina en psicologia li permet mantenir una certa estabilitat i, sobretot, finançar un projecte que té moltes despeses: producció, gravacions, vídeos, músics i material.

Però també hi ha una connexió més profunda entre totes dues facetes. La psicologia li agrada perquè treballa amb persones, perquè aprèn d’elles i perquè sent que fa un servei. Ara valora sobretot haver estudiat una professió que li agrada i que li proporciona una base de tranquil·litat mentre desenvolupa el projecte musical. Giró no escriu pensant en un públic concret. Creu que les seves cançons poden connectar especialment amb adolescents i joves, però també explica que persones adultes poden reconèixer-se en les seves lletres a través dels records de quan eren més joves.

Ara, després d’un any en què tot ha anat a gran velocitat, torna a agafar aire. Al juny va publicar Por interés, un single que té un caràcter més animat, una energia més viva i animada que les de l’EP. Encara no sap si acabaran formant un nou projecte. «M’encantaria dedicarm’hi», admet, però també té clar que no vol fer música pensant a arribar a un lloc determinat. Ara, prefereix centrar-se en el present, continuar escrivint, tocar i veure què li aporta l’experiència. «Estic disfrutant del procés», explica. I, de moment, aquest és el camí que vol seguir: a poc a poc.

Subscriu-te per seguir llegint