Drama, fatal, desastre. Aquestes tres paraules, pròpies de titulars de diaris esportius després d’una derrota, són les que aquest dijous brollaven de la boca de la majoria dels membres del Consell de Supervisió del Grup Volkswagen, tot i que cap d’ells va poder parlar (el codi intern de filtracions comporta penes de presó). I és que, el que ve s’assemblarà, sens dubte, a una travessia del desert.

No es va aprovar cap de les dotze mesures que el CEO de la companyia, Oliver Blume, va presentar en el seu anomenat ‘Pla de Futur’, i tot quedarà en mans de les negociacions entre empresa, sindicats i governs Blume, malgrat que dràstic de les mesures, es mostrava optimista. Avui, en un hotel de Munic, els representants de les marques han rebut les explicacions del pla.

Tot sembla poc per treure a la superfície el fabricant europeu més gran, que sotsobre en un mar ple de transformacions geopolítiques, retard en l’electrificació, invasió de fabricants xinesos a Europa, reducció de beneficis al mercat asiàtic (especialment la Xina per a Audi i Porsche), aranzels als Estats Units i Europa, i revolució tecnològica. Reduir costos en uns 90.000 milions d’euros i optimitzar les fàbriques són les claus. Per poc que ens agradi, Seat i Cupra no s’escaparan totalment de la tempesta.

Sobre la taula de joc hi ha: la retallada de prop de 100.000 llocs de treball (el doble del planificat), la reducció del 15% de les inversions (uns 44.000 milions d’euros) en desenvolupament i investigació de noves plataformes i tecnologies associades a la conducció autònoma, el tancament de factories (bàsicament a Alemanya, tot i que no es descarta alguna sorpresa), el fre de producció (associat a aquests tancaments) de tres milions de vehicles anuals (deixant en 9 milions la capacitat productiva que avui és de 12 milions), la simplificació del 50% d’una gamma de vehicles en el grup que actualment compta amb una cartera de 350 models repartits en les seves 12 marques, la baixadel 75% dels equipaments opcionals als vehicles opcionals als vehicles per aconseguir més eficiència en producció i en oferta al client.

Avançant-se a l’incendi previst, els sindicats alemanys es van mobilitzar el mateix dijous al matí. Hi va haver concentracions davant les plantes de Wolfsburg, Hannover, Emden, Kassel, Braunschweig, Salzgitter, Zwickau, Dresden, Chemnitz, Ingolstadt, Neckarsulm, Leipzig, Múnic, Neckarsulm, Leipzig i Osnabrück, a més de desfilades de Porsche a Stuttgart. La ‘pau social’ aconseguida amb els acords de garantia d’ocupació firmats el 2024 s’ha trencat amb aquestes mesures, cosa que aboca els treballadors a un escenari de protestes continuades en els pròxims mesos.

El pack de retallades en inversions, no impactarà en les ja en fase d’execució i a les relacionades directament al vehicle elèctric i producció de bateries. Això ‘blindaria’ en certa manera la planta de Seat i Cupra a Martorell, que acaba d’iniciar la seva aposta elèctrica amb la producció del Cupra Raval i el Volkswagen ID.Polo, i a la de Landaben (de Volkswagen) on es fabriquen l’Skoda Epiq i el Volkswagen ID.Cross. Queda per veure on es produirà la nova versió SUV del Cupra Raval, i si Seat podrà rescatar algun model SUV per a la seva gamma (que ara només té tres models, Ibiza, León i Arona) com el que actualment produeix la marca Jetta de Volkswagen (juntament amb FAW) a la Xina.

Aquesta opció de rescatar models és una de les propostes que s’han escoltat per part d’alguns membres del Consell de Vigilància, essencialment els representants de la Baixa Saxònia (que té un 20% de l’accionariat), que veurien amb bons ulls la possibilitat de portar de tornada a les fàbriques europees els models del grup que es produeixen a la Xina, llegeixi’s Cupra Tavascan o Volkswagen ID.5, entre d’altres.

El gran problema per a Espanya rau en la desinversió del 15% en el desenvolupament de noves plataformes per a vehicles elèctrics, una idea a què s’abraçaven (i batallaven) des dels sindicats de Seat per assegurar el futur de la fàbrica de Martorell. Amb la data de caducitat posada als models de combustió per part de la Unió Europea (una vegada més, sense comptar amb la indústria) la necessitat de l’adjudicació d’una segona plataforma elèctrica a Martorell per a models més grans era crucial. Tret que es desviï algun dels models actuals d’altres plantes (com Zwickau) i amb això s’adapti una de les dues línies de muntatge de cotxes de combustió de la planta catalana a plataformes elèctriques (la tercera línia ja és dels elèctrics petits), la solució sembla complicada.

Des de Seat no apunten a cap mesura extra d’impacte per la reestructuració del grup, però fonts pròximes a la companyia mostra la seva preocupació: «Que ningú cregui que tot això només afectarà Alemanya, que no va amb nosaltres. Cal estar atents». El conveni col·lectiu de la planta de Martorell ha de començar a negociar-se a finals d’aquest any i tot apunta que, per curar-se en salut, es podria proposar una pròrroga de dos anys. Aquesta condició s’haurà de tractar amb Markus Haupt (CEO de Seat i Cupra), i Laura Carnicero (vicepresidenta i responsable de Recursos Humans), a més del consell d’administració. Haupt va reconèixer fa uns mesos que per aconseguir l’objectiu de rendibilitat del 6% d’aquí al 2030 «no farem una reducció de plantilla». Juga a favor de Seat i Cupra el suport institucional, tant del Govern com de la Generalitat de Catalunya, aferrats a la compra patriòtica de models elèctrics fabricats aquí.

No obstant, el mateix Markus Haupt ja va explicar que Seat S.A. es trobava «enmig de la transformació més gran de la història de la nostra companyia, una transformació no només tecnològica i tècnica, per integrar els vehicles elèctrics a Martorell, sinó que és una transformació també dels processos, de l’organització i de l’estructura de la nostra companyia. Vam anunciar ja fa uns anys que aquesta reestructuració també constava d’una reducció del 20% de personal indirecte i de 30% d’estructures de direcció. Aquesta reducció culminarà a finals del 2026, és a dir, estem ja en la recta final. Estem fent els nostres deures als quals ens vam comprometre amb aquesta transformació de la companyia».

En els últims anys, ja han sortit de Seat prop de 1.500 persones. La companyia, doncs, està seguint els plans pactats amb els treballadors, promovent i bonificant la sortida de directius amb més de 61 anys (una pràctica bastant estesa últimament en moltes empreses).