La investigació ha sigut liderada per Rafael Marquina-Blasco, primer autor del treball i investigador del Grup d’Investigació en Palaeontologia de Vertebrats del Cenozoic (GIUV-PVC), del Departament de Botànica i Geologia de la Universitat de València, juntament amb Vicente D. Crespo, investigador de la Universitat NOVA de Lisboa i del Museu da Lourinhã. També han col·laborat en l’estudi els investigadors de la UV Plini Montoya i Francisco Javier Ruiz Sánchez.

L’equip d’autors ha identificat 21 tàxons diferents d’amfibis i rèptils, entre els quals hi ha tritons, anurs, cocodrils, tortugues, fardatxos i serps. Els resultats mostren que aquestes comunitats ja presentaven molts dels grups que avui formen part de la fauna europea, fet que evidencia que el miocè inferior va ser un període clau en l’establiment dels ecosistemes moderns.

Una de les troballes més destacades de l’estudi és “la possible presència del gènere Pyrenasaurus, un xicotet fardatxo que fins ara únicament es coneixia en dipòsits de l’eocè”, segons subratlla el grup investigador. “El treball és un dels pocs exemples centrat en aquesta fauna en la cronologia descrita”, ressalta Rafael Marquina. Si es confirma, “el descobriment suposaria que aquest llinatge va sobreviure diversos milions d’anys més del que es pensava, cosa que aporta nova informació sobre l’estabilitat ecològica d’algunes regions de la Península Ibèrica”, afegeixen els autors.

“Entre les espècies descrites hi ha una resta que probablement pertany a un camaleó, un grup amb un registre fòssil molt limitat. Hi ha fòssils d'altres camaleons a Europa en jaciments de la mateixa cronologia, la qual cosa, al costat d'aquesta troballa, demostra que els camaleons després d'entrar a Europa per l'est es van dispersar molt ràpidament pel continent”, destaca Marquina.

Evolució dels ecosistemes mediterranis 

A més de l’estudi taxonòmic, l’equip ha utilitzat mètodes paleoecològics basats en les preferències ambientals dels amfibis i rèptils per reconstruir el clima de l’època. Els resultats indiquen que la regió va experimentar alternances entre períodes més humits i altres de més secs, encara que amb precipitacions generalment superiors a les actuals, cosa que coincideix amb altres evidències obtingudes prèviament a partir dels mamífers fòssils de la mateixa conca.

La conca de Ribesalbes-l’Alcora constitueix un dels registres fòssils continentals més importants del miocè inferior europeu i, durant els últims anys, ha proporcionat nombroses espècies noves de mamífers, mol·luscos i altres vertebrats. Aquest nou treball incorpora ara l’herpetofauna com una peça fonamental per a comprendre l’evolució dels ecosistemes mediterranis durant un dels períodes de major canvi climàtic del neogen.

Referència de l’article: Marquina-Blasco, R., Montoya, P., Ruiz-Sánchez, F.J., Crespo, V.D. (2026).  “Early Miocene herpetofauna from the Ribesalbes-Alcora Basin (Castelló, eastern Spain): a first step towards modern herpetofaunas in the Iberian Peninsula”. Fossil Record 29(2): 533-574. https://doi.org/10.3897/fr.29.189879