La soprano Marta Bauzà (Pollença) va iniciar primeres passes en el món de la música a Mallorca. El 2015 ja feia el seu debut operístic al Teatre Principal de Mallorca i, paral·lelament, ha desenvolupat una trajectòria de recitals d'oratori i cançó. Aquest dijous 13 d'agost, a les vuit del vespre, debuta, al costat del pianista Jesús López Blanco, en el festival Schubertíada de Vilabertran amb un programa que reivindica la figura del compositor mallorquí Miquel Capllonch. Ho fan a l'Espai Misteri de Vilajuïga.

Vaig començar a fer música molt petita, a l'escola de música del meu poble, a Pollença, al nord de l'illa de Mallorca, però vaig començar a tocar el clarinet, res a veure amb el cant. Sí que després de més gran va ser una cosa que em va treure i me'n recordo que estava a Barcelona estudiant i vaig inscriure'm al conservatori i a partir d'aquí ja va començar el meu interès per tot aquest món. M'agrada la música en general, m'agrada molt tot el que és veu: lírica, melodia, tot m'agrada molt. A partir d'aquí ja me vaig formar a Barcelona i a Alemanya i he anat continuant en aquest camí.

Molt important, sí. De fet, presentem el programa que farem té moltes obres del compositor pollencí Miquel Capllonch del qual vam enregistrar, també amb Jesús López Blanco, un disc amb totes les cançons que va escriure i compondre Miquel Capllonch. El vam presentar a finals del 2024 i ara proposem aquest concert que és Miquel Capllonch amb altres compositors que van ser una influència per a ell o que van viure en el mateix moment.

El primer contacte que tinc amb ell va ser de molt petita perquè aquí, a Pollença, hi ha una cançó que es diu Lo que diu una cançó que és molt coneguda i és seva. Llavors, la família em va regalar un llibre que hi havia algunes de les cançons de Miquel Capllonch. Va ser en el principi dels meus estudis i allà va quedar aquell llibre en aquell moment. Uns anys més tard, jo ja coneixia a Jesús López i vaig trobar aquell llibre i vaig pensar que era una música molt interessant i per què se fa tan poc. Aquí va sorgir, també en Jesús, l'interès de veure aquest compositor què va fer, per què està oblidat. Va ser: anem a veure què passa. A més, en Jesús se va interessar molt en la part d'investigació i està fent una tesi doctoral sobre Capllonch. I així vam aconseguir encara més cançons de les quals n'hi havia un grapat que estaven editades i n'hi havia que no. Llavors la família mos ha ajudat molt i hem trobat altres cançons que no s'havien editat i que sí que estan gravades en aquest en aquest disc.

El pianista Jesús López Blanco. / Schubertíada

Miquel Capllonch és un compositor nascut el 1861. Per aquella època és complicat tota la trajectòria que va fer. És un compositor que va començar a estudiar a Mallorca, va seguir a Madrid i després, en comptes d'anar a París, que era el que feien molts músics en aquella època, se'n va anar a Alemanya i va estar vint-i-set anys a Berlín on va estudiar i s'hi va estar. La seva influència, que és el que se veu a la seva música, és germànica, és de lied alemany.

És clar, perquè la gran part de la seva obra està escrita en aquests vint-i-set anys que ell va viure allà. Després va fer una pausa bastant gran i va tornar a viure a Mallorca i quasi al final de la seva vida torna a escriure completament amb un llenguatge diferent del que havia escrit durant els seus anys a Alemanya, però també curiosament continua escrivint poemes en alemany.

També té cançons de poetes castellans com Miquel Costa i Llovera que dona nom a Lo que diu una cançó. Té cançons en català, en castellà, en francès també en té alguna. Després, evidentment el que feien molts compositors, també en aquella època, era traduir. Així hem trobat cançons de poetes catalans o mallorquins i està traduïda a l'alemany, és molt curiós però sí, la major part de la seva obra és en alemany.

Molts compositors que potser no tenen una obra tan important quant a volum, però que és una obra preciosa i musicalment divina, s'ha perdut o que no s'està escoltant tant"

En general que és molt completa. Té cançons que semblen molt senzilles i després tenen una delicadesa harmònica preciosa. És el que mos passa molt sovint amb en Jesús que anem tocant les seves cançons i diem: "Ai, això s'assembla a Strauss o a Brahms". Té petits detalls que fan que s'assembli molt a grans compositors de la mateixa època.

Per desgràcia passa molt més del que pensem. Molts compositors que potser no tenen una obra tan important quant a volum, però que és una obra preciosa i musicalment divina, s'ha perdut o que no s'està escoltant tant. En el nostre cas, reivindicar aquesta figura de Miquel Capllonch és important per mantenir el patrimoni cultural d'aquí perquè potser Mallorca no té o no tenia en aquella època tants compositors com a altres llocs, però no per això s'han de perdre. És també el cas de Baltasar Samper, que també és mallorquí i que després se'n va anar a Catalunya, va morir a Mèxic i moltes de les seves obres s'havien perdut fins fa deu anys. Són compositors que crec que s'han de tenir presents i que com a mínim s'haurien de conèixer i escoltar, és important.

Exacte. Que potser també són compositors que han desaparegut una mica per la seva trajectòria. Hem de tenir en compte que Miquel Capllonch se'n va anar a Alemanya i quan va tornar a Mallorca en aquella època proposar un lied en alemany no era realista perquè la gent no el podia entendre. Doncs, ell se va adaptar i va fer un altre tipus d'obra. És una època que trobem molta música religiosa, però avui en dia sí que se pot reivindicar i crec que s'ha de fer. I com ell, per desgràcia, molts altres compositors.

Sí, vaig començar amb dues amigues l'any 2012 o 2013 i aquest debut el 2015 és al Teatre Principal de Palma amb Maria Moliner d'Antoni Parera Fons. Va ser la primera òpera que vaig cantar.

Cada ocasió que tenim per fer un recital o una òpera és una oportunitat nova per donar-nos a conèixer i per explorar noves parts de la veu i continuar evolucionant"

Estic en un moment que totes dues se complementen i ara mateix no podria dir si una té més pes que l'altra. Sí que té una especial importància, per exemple, donar a conèixer la figura de Miquel Capllonch o la de Baltasar Samper, però tant l'òpera com després el món de la cançó o l'oratori crec que haurien d'anar junts, es poden fer perfectament i se complementen.

Fàcil no, però crec que tampoc hi hagi moltes coses fàcils ni moltes professions fàcils. S'ha d'anar construint i intentant aportar el millor que se pot a cada concert, a cada producció. Cada oportunitat que tenim per fer un recital o una òpera és una oportunitat nova per donar-nos a conèixer i per explorar noves parts de la veu i per continuar evolucionant.

No hi he estat mai i em fa moltíssimes ganes, a tots dos, tant en Jesús com jo, i esperem que aquest concert t'agradi. A nosaltres el programa ens agrada molt i creiem que és molt interessant.

No sabria dir quants anys fa que ens coneixem, però ja en fa uns quants i poder enregistrar aquest disc de Miquel Capllonch amb ell ha estat una experiència única, perquè, a més, el que comentava abans, ell s'ha interessat per tota la part d'investigació i coneix moltíssim l'obra de Capllonch. Realment poder fer feina amb ell és sempre un luxe. I després fer concerts amb ell a vegades és no fer feina perquè ens ho passem i entenem tan bé i disfrutem en acabat damunt l'escenari.

Molt, perquè, i ja ens ha passat alguna vegada amb Jesús, assagem una cosa i la fem sempre igual, però sabem que potser el dia del concert un dels dos vulgui fer una cosa diferent i després ens seguirem i passarà una cosa diferent i serà màgic. Això també és únic, poder conèixer la persona que tens a la vora i adaptar-te en un moment i dir: "D'acord, en aquest moment del concert ell necessita o jo necessito disfrutar, allargar, respirar i que l'altra persona vingui amb tu, això és un luxe realment". Vam començar a assajar aquest programa fa un grapat de mesos i primer, tot i que hi havia feina per fer, era retrobar-nos. Va ser dir-nos, anem a fer feina d'això però amb plaer, disfrutant de la música.

La música també està feta per això, perquè el públic disfruti, però que l'intèrpret també.

Subscriu-te per seguir llegint