Fèlix Llorens Palou és tinent d’alcalde del govern municipal i portaveu de Gent del Poble de Roses. El seu grup ha decidit obrir un parèntesi i no presentar-se a les eleccions municipals del 2027 després de quatre convocatòries consecutives obtenint dos regidors en cadascuna i d’haver tingut un paper determinant en la governabilitat del municipi. Fèlix Llorens, regidor de Turisme i Promoció Econòmica, afronta així els darrers mesos del mandat sabent que, aquesta vegada, podrà observar la pròxima campanya electoral des de fora.

Amb la voluntat de treballar per Roses, com fins ara. Però també és cert que em fa il·lusió poder mirar una campanya electoral com un espectador més. Quan hi estàs ficat no la visualitzes de la mateixa manera. Aquest cop podré veure-la des de fora i amb un coneixement que evidentment no tenia abans d’entrar en política.

Parlant amb un dels primers membres del partit recordàvem que nosaltres veníem de les entitats i de la societat civil. En aquell moment vèiem que, per fer canvis i transformar coses, era important ser dins de l’Ajuntament. Per això vam decidir fer el pas, presentar una llista, entrar-hi i intentar impulsar aquests canvis des de la política. Després d’haver estat tant a l’oposició com al govern, veiem que cada vegada la política activa serveix menys per canviar la societat. Per això diem que tornem a la societat civil per intentar fer des d’allà els canvis que no hem pogut fer des de l’Ajuntament. Aquest és un dels arguments més importants que volem treballar els pròxims quatre anys.

Sí. Des de la societat civil es pot fer molta més feina de la que la gent es pensa. Nosaltres hem estat a les dues bandes i, evidentment, quan ets regidor, governes i prens decisions, però per desgràcia cada vegada un regidor té menys capacitat per decidir. Moltes vegades ho dic als mateixos tècnics: acaba manant més una instància que un regidor. És una qüestió que algun dia hauríem d’analitzar amb molta profunditat.

Si entenem la política com a servei públic, cada vegada hi podem dedicar menys temps perquè els polítics en destinem massa a la gestió interna i massa poc a la gestió cap a la societat.

Sí, nosaltres no reneguem de la feina que hem fet ni estem dient que ningú no s’hagi de presentar a les eleccions. Evidentment, hi ha d’haver gent disposada a governar i segur que els que hi siguin faran molta feina, com n’hem fet nosaltres. Però també veiem que actualment l’Ajuntament de Roses es troba en un bloqueig burocràtic constant i ens atrevim a dir que estem a prop del col·lapse institucional, com tots. Estem arribant a una situació en què pot quedar tot bloquejat i serà gairebé impossible fer res per culpa de la burocràcia extrema. El gran romanent de tresoreria que acumula l’Ajuntament any rere any també és conseqüència d’aquest bloqueig que impedeix executar actuacions i obres. I això s’ha de començar a dir.

És molt difícil d’explicar. Com podem explicar que una escola de música, una cosa aparentment senzilla, després de vuit o dotze anys encara tingui passos pendents? Com podem explicar que el Mercat Municipal de Roses porti dotze o setze anys fent voltes, amb projectes i més projectes, i continuï aturat? O que hi hagi actuacions al front de mar en què tothom està d’acord i continuïn sense fer-se? O que el POUM caigués fa anys i encara no tinguem el nou planejament? Com a ciutadans, ens mereixem una administració que funcioni millor. I políticament no crec que la culpa sigui d’un regidor concret, del meu partit, dels companys d’aquest govern o dels governs anteriors. El problema és més profund.

Sí. Fins i tot per a mi, després de tants anys dins del govern, costa molt d’entendre. Sempre apareix alguna raó per dir que una cosa no es pot fer. Quan no és una qüestió és una altra. I aquest «no» constant és el que fa que les coses no avancin.

"Sempre apareix alguna raó per dir que una cosa no es pot fer. Quan no és una qüestió és una altra. I aquest «no» constant és el que fa que les coses no avancin"

Sí, i no es tracta només de recursos econòmics, sinó sobretot de recursos humans. La plantilla de la Policia Local de Roses està dimensionada per a una població d’uns 20.000 habitants, no per als 100.000 o 140.000 que podem tenir un 15 d’agost. Podem tenir recursos econòmics per contractar personal, però la normativa no ens ho permet. Per tant, els municipis turístics no poden ser tractats únicament en funció de la població empadronada, perquè aquesta xifra no reflecteix la realitat dels serveis que hem de prestar.

Durant molts anys ens hem queixat a Catalunya del centralisme de Madrid i no hem vist com anava creixent el centralisme de Barcelona. Hi ha estructures dels partits que decideixen què ha de passar a Catalunya des d’un despatx de Barcelona. Crec que des del territori hem de començar a aixecar la veu contra aquest centralisme. No és culpa de la gent de Barcelona, sinó d’un model polític i de país que considero equivocat.

Tenim un model molt centralista, que concentra massa coses a Barcelona i deixa moltes de les altres al territori. Això acaba creant un gran forat negre al voltant de Barcelona que després és molt difícil de gestionar i que condiciona, per exemple, la mobilitat del conjunt del país. Hi ha altres models, com els d’Alemanya o Suïssa, que demostren que un país no ha de ser necessàriament centralista i que es poden repartir els eixos productius en diferents punts del territori. Crec que aquest debat a Catalunya encara està molt fred.

El tinent d’alcalde farà un pas al costat el maig vinent. / Santi Coll

Sí. Vam ser nosaltres els que vam impulsar aquesta decisió davant d’una situació que s’havia tornat inviable, especialment després de la pandèmia. Vam decidir que s’havia de tancar l’accés i començar a treballar amb la complicitat de la direcció del Parc Natural. El problema és que sis anys després encara funcionem amb un model provisional. La decisió política inicial preveia una barrera automàtica, aparcaments, un sistema de control amb càmeres i eines per gestionar l’accés, i encara no ho tenim. Si hi ha una voluntat política compartida, costa entendre que necessitem tants anys per executar-la.

És irrisori que tinguem un aparcament de vehicles a primera línia de mar amb unes vistes privilegiades. No té cap sentit. A Roses li fa falta més que mai fer arribar el passeig marítim fins al Port Esportiu. A partir d’allà ja tens el port, el far i el camí de ronda, i aquesta continuïtat també ajudaria a distribuir millor els visitants per tot el poble. Actualment, el turista avança pel passeig i quan arriba a la riera té la sensació que allà s’acaba. Continua existint una barrera entre una part i l’altra del municipi, malgrat la transformació de la Rambla.

No. Hi haurà llibertat absoluta. Els nostres votants sempre han tingut llibertat per votar el que vulguin a les eleccions catalanes, espanyoles o europees, i dins de Gent del Poble hi ha gent que vota opcions molt diferents. Jo mateix, després de tots aquests anys, hi ha companys dels quals no sé què voten fora de les municipals i tampoc no ho vull saber. No som aquí per parlar de la ideologia o del vot personal de cadascú. Per tant, la gent podrà votar una candidatura o una altra, votar en blanc o no anar a votar.

Nosaltres sempre hem dit que érem un partit frontissa i aquesta frontissa, en principi, no hi serà a les pròximes eleccions. Caldrà veure qui es presenta, quants vots obté cada candidatura i quina representació surt. Encara és aviat per fer travesses perquè no sabem tots els actors que hi haurà ni amb quines llistes. Depenent dels resultats, però, pot ser difícil arribar a pactes. Actualment hi ha relacions molt fredes entre alguns partits i això pot complicar els acords.

Al final de l’anterior legislatura vam pactar directament amb Esquerra i crec que vam fer un bon pacte i un bon govern. Vam poder treballar molt bé fins a l’últim dia. Després de l’actual pacte de govern, però, les relacions es van trencar completament i ara són pràcticament inexistents. Entenc que no és una situació que es produeixi només amb Gent del Poble, perquè també hi ha relacions molt fredes entre altres partits. Això pot fer més difícils els pactes, encara que també és cert que quan arriba el moment les coses poden canviar.

Nosaltres ens hi vam incorporar sobretot per tenir suport, per fer massa. Quan tens un problema, necessites saber a qui pots trucar; quan tens un dubte, tenir algú a qui preguntar. Especialment a l’hora de presentar-se a unes eleccions hi ha molta burocràcia i necessites algú que t’orienti. Mai no s’ha pretès, però, tenir una única idea política conjunta com a Tots per l’Empordà. L’únic manifest conjunt que recordo és el que es va fer contra el parc eòlic. Altres reivindicacions territorials les han impulsat determinats municipis que formen part de la plataforma, però no necessàriament Tots per l’Empordà com a conjunt.

El problema és que els representants del territori moltes vegades no actuen com a representants del territori, sinó com a representants del seu partit. Representen abans el partit que el territori. És un problema del model de país i també del sistema electoral. Cada vegada veiem més com els partits, en lloc d’entrar a governar pensant en el conjunt del país, acaben massa pendents de gestionar les seves pròpies estructures.

Subscriu-te per seguir llegint