Els conflictes relacionats amb els sorolls són un dels motius més comuns de queixes a les comunitats de propietaris. Entre els més habituals, els lladrucs continus d'un gos poden arribar a ser un problema seriós, especialment quan interfereixen en el descans o la tranquil·litat dels veïns. En aquests casos, la Llei de Propietat Horizontal (LPH) proporciona eines legals per resoldre la situació, amb l'article 6 com a referència fonamental.

L'article 6 de la LPH permet a les comunitats de veïns aprovar estatuts per regular els aspectes relacionats amb la convivència i l'ús de les propietats, sempre dins dels límits establerts per la legislació. Això vol dir que si els estatuts de la comunitat inclouen normes sobre sorolls, la tinença d'animals o altres activitats molestes, aquestes poden servir com a base legal per exigir el cessament de comportaments que afectin la resta dels veïns.

Aquesta regulació no es limita a aquest article, ja que l'article 7.2 de la mateixa llei també aborda el que considera activitats "molestes, insalubres o pertorbadores", incloent-hi els sorolls reiterats que superin els límits tolerables en un entorn residencial.

Si el problema persisteix sense que s'hi hagi trobat solució, la comunitat pot iniciar accions legals. / Freepik

Quan els lladrucs d'un gos esdevenen una molèstia constant i alteren la convivència, el primer pas habitual és intentar resoldre el conflicte de manera amistosa, comunicant el problema al propietari de l'animal per tal de trobar una solució. Si aquesta via no dona resultats, el president de la comunitat, amb l'autorització prèvia de la junta de propietaris, pot demanar formalment el cessament de l'activitat molesta.

Si el problema persisteix sense que s'hi hagi trobat solució, la comunitat pot iniciar accions legals. En aquest cas, els tribunals valoraran diversos factors com la freqüència i intensitat del soroll, l'existència de denúncies prèvies, els informes acústics i el possible incompliment de les normatives internes de la comunitat o de les normatives municipals. A més, també es pot recórrer a les normatives municipals sobre sorolls o a les ordenances de protecció animal, que solen establir límits horaris i condicions per evitar molèsties.

En moltes ocasions, les comunitats de veïns prefereixen buscar una solució pacífica abans de recórrer als tribunals. La comunicació directa amb el propietari de l'animal és un pas inicial important. Però quan aquesta opció falla, les vies legals són una opció legítima i regulada per la Llei de Propietat Horizontal. No obstant això, és essencial documentar tot el procés i seguir els passos establerts, com l'acord de la junta de propietaris i la sol·licitud formal per part del president, per tal d'assegurar-se que l'acció legal sigui efectiva.