Els consumidors d’electricitat assumiran un recàrrec de 29,6 milions d’euros en la seva factura de la llum durant un any per pagar a les companyies elèctriques per reposar el sistema després de l’apagada del 28 d’abril, segons es desprèn d’una resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) publicada aquest dilluns al ‘Butlletí Oficial de l’Estat (BOE)’. Es desconeix encara quan es començarà a repercutir el càrrec extra, però Red Eléctrica haurà d’avisar els afectats dos mesos abans de l’inici, que no podrà ser més tard de l’1 de gener del 2027.

Els dies 28 i 29 d’abril de l’any passat el mercat elèctric ibèric no va funcionar. No hi va haver intercanvi d’ofertes de compravenda d’energia, sinó que els agents del sector es van limitar a seguir les instruccions de Red Eléctrica per reposar el servei com més aviat millor. El problema és que al no haver-hi mercat, no hi havia tampoc una referència de preu per pagar les empreses per generar electricitat durant aquells dies crítics.

L’organisme regulador va dissenyar llavors una fórmula per determinar el preu de la llum durant aquell període que segons va explicar la seva expresidenta, Cani Fernández, en una intervenció al Congrés dels Diputats al març no inclou «cap sobrecàrrega més enllà del preu del gas natural de Mibgas (mercat ibèric de gas) i el cost del CO₂». A partir d’aquest plantejament, la CNMC va fixar en 38,7 milions d’euros els costos totals de tornar a encendre la llum a Espanya.

D’aquesta quantitat, 33,1 milions corresponen al cost directe de la generació que va participar de forma activa en la reconstrucció del sistema –bàsicament, cicles combinats de gas i centrals hidràuliques–, mentre que 5,6 milions d’euros més es destinen a finançar els intercanvis internacionals de recolzament elèctric prestats des de la frontera amb França.

El pagament es distribuirà entre la demanda futura de comercialitzadors i consumidors directes de manera proporcional al seu consum al llarg d’un període de 12 mesos per «evitar impactes puntuals significatius». El regulador va rebutjar carregar el sobrecost sobre els qui realment van utilitzar el subministrament aquells dies perquè s’hagués penalitzat «sense justificació la demanda que va recuperar abans el servei».

Dels 38,7 milions totals cal descomptar 9,1 milions d’euros que van ser liquidats de manera preliminar a les instal·lacions generadores, per la qual cosa l’import net pendent de liquidació puja a 29,6 milions d’euros. Amb una demanda del sistema peninsular similar a la de l’any mòbil fins al febrer (241.595 GW h), el cost unitari estimat estaria en l’entorn dels 0,12 euros per megawatt hora (0,16 euros per megawatt hora si es calcula sobre el cost total brut).

En el tràmit d’audiència prèvia, que va comptar amb al·legacions de fins a 16 entitats –incloent patronals elèctriques, associacions de consumidors i comercialitzadores– la majoria d’agents va sol·licitar que el cost fos assumit amb càrrec als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) o a través dels càrrecs del sistema elèctric al considerar que l’origen de la interrupció va ser aliè a la responsabilitat dels consumidors finals.

La CNMC al·lega que no té competències per canalitzar el finançament del cost de reposició a través dels Pressupostos Generals de l’Estat o per modificar el reial decret que regula els càrrecs del sistema elèctric, de manera que el finançament previst constitueix «l’única opció viable dins del seu àmbit d’actuació».