Les Quatre Estacions d’Antonio Vivaldi són un dels grans clàssics de la música. Cada any es representen arreu del món en festivals de tota mena, però poques vegades es veuen, com passarà els dies 1 i 2 d’agost a Peralada, fusionades amb el hip-hop. L’espectacle de 4 Danced Seasons ha esgotat entrades pels dos concerts que li ha programat el Festival de Peralada al Mirador, i és una continuació natural de l’obra del coreògraf Mourad Merzouki, que fa anys que mescla la música clàssica amb la dansa hip-hop.

“Per a les Quatre Estacions l’impuls va venir de Julien Chauvin (n’és el violinista i director musical), que va convidar-me a imaginar un punt de trobada entre el seu univers musical i el hip-hop, dues disciplines que es van fusionar amb molta naturalitat”, assegura Merzouki. És natural, és clar, que algú pugui sobtar-se amb la barreja, però el coreògraf li recordaria que “la música de Vivaldi va fer-se per ballar, així que el seu ritme i energia connecten bé amb els del hip-hop”, afirma. Per a treballar-ho, van construir una coreografia directament des de la partitura: “Cada variació barroca influïa el moviment, fent l’enllaç entre tots dos mons molt fluid i obvi”, explica.

Un instant de l'espectacle en representacions anteriors. / Julien Benhamou

I és que, per Merzouki, “l’univers de Vivaldi s’alinea amb el hip-hop de manera molt més natural del que un s’espera. Tots dos parteixen de formes de música populars, estan conduïdes per melodies potents, i tenen una relació directa amb el ritme”. És així com, diu el francès, “es crea una aproximació compartida: la manera com Vivaldi dona forma als motius, contrastos i impulsos ressona en com el hip-hop fa servir el so per construir moviment”. Els espectadors podran comprovar-ho descobrint una nova faceta d’aquest ball.

Adaptar la dansa hip-hop a Vivaldi, tot i les ressonàncies trobades pel coreògraf, no deixa de ser un repte pels ballarins i ballarines que l’han d’interpretar. Ara bé, Merzouki apunta que “estan acostumats a explorar nous paisatges sonors: són curiosos, oberts, i estan sempre a punt per introduir-se en mons musicals diferents”. Això és el que van fer en aquest projecte: “Van abraçar-se de ple a la partitura barroca, que va fer créixer el seu vocabulari coreogràfic”.

El treball de Julien Chauvin, al costat dels músics de Le Concert de la Loge, “dona una dimensió essencial a la peça: la música en viu”, rebla Merzouki, que troba aquest punt extra en el fet que “ballarins i músics comparteixin escenari, responent-se els uns als altres, desafiant-se”. Aquesta interacció “alimenta la coreografia, canvia els punts de referència dels intèrprets, i crea una tensió vibrant entre el moviment i el so”, explica el coreògraf. Així doncs, músics i ballarins s’enriqueixen, empenyent-se més enllà de les zones de comfort. També ho fa, podríem dir, la partitura del propi Vivaldi, que es descobreix en un nou estil.

Merzouki ja va presentar Folia a Perelada l’any 2018. Aquella va ser una presentació en primícia i tenir ara una doble data “és un gran orgull”, diu el coreògraf. “Veure que tots dos espectacles han esgotat entrades ha il·lusionat molt tota la companyia, vol dir que la nostra feina ha ressonat, que la sensibilitat del projecte s’ha rebut anticipadament, així que tornar en aquestes condicions és una alegria”. Ara, doncs, tan sols falta ensenyar al públic de Peralada com Vivaldi també pot ser hip-hop.

Subscriu-te per seguir llegint