La cantant mallorquina Maria Jaume passarà per l'Empordà en la seva gira Sant Domingo Forever Tour, amb més d'una vintena de concerts programats. Ho farà en un escenari tan especial com el del Mar d'en Manassa del Festival Portalblau, a L'Escala, on portarà l'ambient proper i divertit d'una festa major. És considerada una de les veus imprescindibles del panorama actual de la música catalana, i s'ha guanyat aquesta consideració gràcies a una discografia en la qual reflexiona, reivindica i fa arribar al públic temes actuals com la crisi causada pel turisme massificat que afecta Mallorca, el seu lloc natal. En el seu darrer disc, Sant Domingo Forever, que va sortir al febrer d'aquest any, fa un crit a la preservació de la cultura popular adaptant-la a l'actualitat, basant l'àlbum en el ritme, la tradició i l'ambient de la festa major del seu poble, Lloret de Vistalegre, incloent-hi tant sons tradicionals com una xeremia, com ritmes propis del pop o "afro beats", que caracteritzen la seva música "fresca, nostàlgica i divertida".

Aquest concert en especial [el del Festival Portalblau, a l'Escala] me fa molta il·lusió perquè hi vaig venir fa uns anys i era un format completament diferent, vull dir; anava jo tota sola amb la guitarra i no sé si era el primer disc que havia tret. Fa molta il·lusió tornar al cap d’uns anys amb molts més discs i amb una formació tan diferent, és com tornar a connectar amb aquell espai tan guapo amb un altre repertori. 

Bé doncs per a nosaltres aquesta gira està sent molt divertida perquè al final el disc xerra de festa i de festes majors. Són molt divertits per a nosaltres els concerts perquè al final intentam portar una mica la festa major en el concert i que la gent s’ho passi bé, és l’objectiu principal. 

Sí, sí, totalment. Sí que anem canviant una mica depenent de cada concert, de la durada, també del tipus de públic i d’espectacle, però sí que n’hi ha unes quantes que són completament intocables. 

Doncs depèn una mica també de l’horari, hi ha unes quantes variables. Evidentment, no és el mateix fer un concert a les quatre de l’hora baixa que fer-lo a les dotze del vespre. Jo crec que has d’intentar posar-te una mica en aquella situació, jo sempre penso què m’agradaria escoltar a mi en aquell moment.

Escoltarà no sé si totes… Sí, totes les cançons del disc nou. També fem una mica de tirar enrere i en fem algunes d’antigues. Jo crec que és un concert molt dinàmic, que sobretot es pot esperar molta festa, però que també hi ha moments de tot. 

Jo soc una mica pessimista amb això, la veritat [rient]. Estem en un moment supertens i és vera que ja fa anys que estem anant a una deriva de turisme massiu que no té fi i no té aturada, i aquests últims anys, amb el govern que ha entrat a Mallorca i tot, s’està empitjorant i no veiem llum al final del túnel, no? 

És difícil ser optimista perquè qui té les mans en el poder no té cap intenció de posar mesures per frenar ni que sigui una mica aquesta “locura” de turisme. O sigui, que ho veig una mica... [rient]. Evidentment, sempre hi ha una mica d’esperança que se pugui millorar, però sí que ho veig complicat ara mateix perquè en el final sempre hi ha els mateixos interessos, que són els interessos dels hotelers i de la gent que pareix que governa Mallorca, que és més que no els polítics. 

És com que me surt bastant de natural, perquè és una cosa que forma part tant del meu dia a dia, i afecta tant la meva qualitat de vida, tant a Mallorca com a Barcelona, que me va sortir com xerrar-ne. Connecto molt amb segons quines causes i també crec que és divertit xerrar-ne des d’un lloc... Bé, intent fer-ho divertit, que no xerrar-ho d’una manera molt farragosa. Crec que la música pop és una plataforma molt interessant per acostar temes així a la gent, que es pot fer des d’un lloc més amè i més divertit i així tots xerrar de coses en teoria molt denses, però que crec que poden quedar molt més ràpid en la gent. 

És que quan vaig començar, ni m’ho vaig plantejar, de canviar la manera que tinc jo de xerrar, d’expressar i de tot, perquè és això, ni era una possibilitat dins el meu cap. Sí que és vera que jo he escoltat molts grups mallorquins des de la meva infància, com Antònia Font, per exemple, que sí que manté el dialecte, i potser per això ho tenia més integrat, no? Però sí que veig que ara, cada vegada, hi ha més músics a Mallorca i les Balears que fan música, i quasi tots ho fan amb el dialecte mallorquí. Crec que és una cosa que ja hem normalitzat molt, vull dir; que estic contenta perquè crec que és igual d’important de fer-ho en català que fer-ho amb el dialecte d’allà on tu ets. 

Jo crec que molt bé. En el final, crec tothom que escolta música en català té un mínim de sensibilitat cap a la llengua i cap als dialectes. Crec que és com un afegit més: igual que una textura més de veu, una textura més de dialecte, que ho fa diferent d’alguna manera, com més atractiu. Així com m’agrada escoltar algú que canta de Lleida o de València, crec que té més riqueses, d’alguna manera. 

Jo de moment, no ho sé, estic molt contenta amb aquest any, aquesta gira, el nou disc. La veritat és que la gent l’ha rebut molt bé, de moment només tinc bons "inputs" i bones respostes. Sí que sempre tinc una mica de pressió per fer projectes nous, i de fer coses noves, però crec que és més una cosa interna, meva, que no de part del públic, perquè el públic sempre ha estat molt agraït amb jo. 

Uf, doncs “no entenc res” [rient]. Sempre des de petita m’agradava molt el xou i m’encantava ballar, cantava però no en tenia ni idea [riu], i sempre m’agradava això, que em fessin cas, perquè sempre tenia com un xou muntat. Crec que la meva jo molt petiteta fliparia, però a la vegada li encantaria perquè ho entendria molt. És vera que després quan vaig ser més gran, adolescent, com que vaig esborrar molt aquesta part meva i no m’imaginava mai dedicar-me a la música, no vaig fer cançons fins als disset, divuit anys. O sigui que jo crec que depèn de quina època estaria més impactada que una altra. 

“Què va”; no, no, no, gens. Jo vaig començar... Suposo que tothom ho fa pel mateix, perquè te surt de dins i necessites expressar-te d’alguna manera en el moment, no? Però jo ho vaig fer molt per compartir-ho amb els meus amics i la meva família. Va ser arran una mica de l’Enderrok [Premi Enderrock de la Música Balear al Millor Disc Revelació el 2021], també, que m’hi vaig presentar i va anar molt bé, vaig guanyar i tot, que a partir d’aquí vaig dir: “ostres, igual això m’ho he de prendre una mica més seriosament”, però en cap moment vaig pensar que em podria dedicar a això tan ràpid. 

Doncs no m’ha arribat [rient]. La veritat és que he rebut molt bon "feedback" de la gent de Lloret i estic supercontenta perquè era molt important que el poble se sentís representat. No ho sé, crec que al final xerro d’una cosa molt universal i que tothom s’hi pot sentir molt a prop, però més que ningú, la gent de Lloret. La veritat és que tot el que m’ha arribat ha estat molt bo, però bé, evidentment, segur que hi ha algú que no li hagi agradat i que haurà criticat, però en els pobles, és part del dia a dia. 

No ho sé. Jo sempre dic que no tinc ni idea del que faré d’aquí a uns anys i que el que me diverteix més de dedicar-me a això és anar canviant any rere any. Però sí que és vera que sempre m’ho imagino partint des d’una base bastant pop, perquè és la música que més m’agrada a mi, el que em representa més i el que em dona més joc a poder incorporar molts gèneres diferents. Sí que ho faig des d’una estructura pop i amb una finalitat pop, però, com amb aquest disc, per exemple, poder jugar amb la música més folk o més tradicional, també de sobte hi ha ritmes llatins… Sí que estic molt còmode dins del pop, però m’agrada experimentar amb altres gèneres, també. 

No ho sé, perquè encara no estic pensant molt en un futur disc, però sí que és vera que fins ara he funcionat molt amb conceptes, sobretot en aquests dos últims discs. És una cosa que em fa sentir còmode, perquè també em dona molta seguretat i m’inspira moltes vegades a escriure les cançons, tenir un fil conductor, però no crec que sigui una cosa que hagi de fer sempre i que el pròxim disc hagi de tenir un concepte tan marcat com aquest. De fet, si aquest l’ha tingut tan clar, potser el següent és més ambigu. 

Sobretot intento aferrar-me molt a aquell moment que estic vivint o pensar en el concepte que tinc, però és vera que el públic sempre forma part una mica d’aquest procés, crec que és bastant interessant tenir-lo dins del cap, tant el públic com a tu mateixa com a persona que escolta música, no? Pensar, no ho sé, "si poso aquesta cosa aquí, potser la gent passarà a gust d’escoltar aquest tros" o tal o qual. Sí que no ho veig com una cosa que me limiti, sinó que me motivi més que una altra cosa. 

Uau, no en tinc ni idea! [rient]. Jo crec que fresca, melancòlica… No, melancòlica no, nostàlgica, evidentment. Fresca, nostàlgica i divertida. 

Via: Empordà