Un 62,6% dels catalans estan a favor que la llei d’amnistia s’apliqui a totes les causes judicials pendents relacionades amb el procés. Així es desprèn de l’Enquesta Política de Catalunya del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (Gesop) per a El Periódico, que va ser portada a terme entre el 16 i el 22 de juliol, una vegada la justícia europea ja havia avalat el contingut de la norma i havia determinat que no contravenia els interessos financers de la Unió Europea ni era contrària a la directiva en matèria de terrorisme.

Els més partidaris de donar l’exoneració a tots els condemnats o processats són els votants de la CUP: més del 93% dels que van triar la seva papereta en les últimes eleccions al Parlament donen suport a l’amnistia. Els segueixen de prop els votants de Junts (90,5%) i els d’ERC (86,5%). En canvi, només un 65% dels d’Aliança Catalana hi estan a favor, mentre que més d’un 26% es declaren contraris a aquest perdó. Es tracta d’un suport molt inferior, per exemple, al dels Comuns (80%), mentre que en el cas dels votants socialistes que hi estan d’acord, són prop del 60%.

No és sorprenent, per contra, que la majoria de votants del PP i Vox rebutgin l’amnistia. Els populars ho fan en un 78%, mentre que els que van triar la papereta de l’extrema dreta són contraris a l’exoneració en un 82%.

Les diferències són menys significatives en funció del sexe, l’edat, el lloc de residència o el nivell acadèmic. Un 65% dels homes dona suport a la llei, davant un 60% de les dones; mentre que per edats el grup més reticent és el d’entre 30 i 44 anys: donen suport a la norma un 52%. El més favorable, en canvi, és el de més de 60, ja que hi està d’acord gairebé un 69%.

Si s’observa la distribució per províncies, a Tarragona un 55,6% dona suport a l’amnistia, davant gairebé un 40% que hi està en contra. En canvi, Girona és la més favorable amb un 65% de partidaris i un 30% de detractors, seguida de Lleida, amb xifres molt semblants, i Barcelona (63% davant 27%). Quant a Barcelona ciutat, avalen l’amnistia un 64% dels seus habitants, mentre que a la resta de grans ciutats de la comunitat –les que tenen més de 100.000 habitants– només un 58% es declaren defensors de la norma aprovada pel Congrés el 2024. Per contra, als pobles petits –de menys de 10.000 habitants– un 68% són favorables.

Finalment, si es té en compte l’ocupació, es declara favorable a la llei un 69% dels jubilats, un 62% dels treballadors i un 55% dels ciutadans a l’atur, mentre que només ho són un 46% dels que fan feines de casa o no remunerades. A nivell educatiu són un 68% dels que tenen estudis superiors, seguits d’un 60% dels que declaren tenir baixa formació i d’un 57% dels que compten amb un nivell mitjà.

Dos anys després de la validació de la norma per part de les Corts Generals, encara hi ha múltiples dirigents independentistes pendents de beneficiar-se’n. El cas que acapara més titulars és el de l’expresident Carles Puigdemont, que encara no ha pogut tornar a Catalunya –igual com els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig–, però les penes d’inhabilitació continuen pesant sobre altres líders polítics com Oriol Junqueras i Jordi Turull. I també hi ha ciutadans anònims que segueixen a l’espera que se’ls hi apliqui. No obstant, la majoria dels afectats confien que la seva situació processal pugui canviar en un futur pròxim, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

De fet, el Tribunal Suprem va aplicar divendres passat la llei d’amnistia a vuit condemnats per desobediència o desordres públics, entre ells a l’expresident del Parlament Roger Torrent, i a altres membres de la Mesa. També va amnistiar dos ciutadans que van ser condemnats a un any i mig de presó per llançar pedres en les protestes l’octubre del 2019, quan va transcendir la sentència del procés. Els casos de Puigdemont i dels altres membres del Govern s’hauran de començar a resoldre a partir de la tardor.

Subscriu-te per seguir llegint